08 de desembre de 2018
08.12.2018

Cartes

08.12.2018 | 01:31

La Girona de Marta Madrenas
Joan Garcia girona
Durant anys, Girona va ser una ciutat admirada per la seva modernitat, transformació urbanística, recuperació del Barri Vell i també per ser oberta i cívica. Girona, Vitoria i Santiago de Compostel·la eren els models que s'exposaven en congressos i fòrums de ciutats espanyoles per la ca­pa­citat que havien tingut de trans­formar-se després de la dictadura franquista.
Aquesta Girona va començar a canviar en l'etapa gris de Carles Puigdemont. Amb Marta Ma­dre­nas la decadència ha arribat al màxim. Ara, com divendres passat, Girona surt a tots els mitjans de comunicació pels disturbis, les càrregues dels Mossos i l'absència dels més elementals principis democràtics. Madrenas ho ha fomentat amb el seu sectarisme polític i ara en comencem a veure les conseqüències. Una alcaldessa que considera que un acte polític, l'organitzi qui l'organitzi, és una provocació hauria d'anar immediatament a una classe de pàrvuls sobre la democràcia. Reivindicar una Constitució democràtica és una provocació? D'on ha sortit vostè, senyora Madrenas? Quins són els seus referents democràtics? Amb aquests postul·lats sectaris i autoritaris ha convertit una ciutat admirada en una d'inhabitable. Felicitats. Suposo que és el que pretenia.


Posició davant la celebració de la Constitució
Jaime Serrano de Quintana President de l'Associació Cultural Gerona Inmortal
Atesa la commemoració dels quaranta anys de la promulgació de la nostra vigent Constitució, aquesta Associació, fidel als seus orígens, vol reiterar la seva posició contrària a la mateixa, exposada ja en les dates en que es va elaborar i aprovar el màxim text legal.
De manera resumida, la nostra argumentació en contra de la mateixa es fonamenta en:
Primer, en què eludeix qualsevol referència a Déu i a l'ordre sobrenatural, del que se segueix, a pesar de la seva aconfessionalitat explícita, una confessionalitat implícita de caire relativista i naturalista.
Segon, la implantació del terme nacionalitats és, a banda de la seva confusió semàntica, una porta oberta al desmembrament d'Espanya, com ha quedat demostrat. Tot això amb l'afegit de l'establiment de les Autonomies, autonomies que més que un punt d'arribada, són o poden convertir-se en un punt de partida.
Com a última cosa, quan en el text es parla que tots tenen dret a la vida, l'ambigüitat del concepte no ha impedit la legalització del suposat dret a avortar, com de la possible impròpiament anomenada eutanàsia.


Carta a Isabel Turull Negre
Joaquim Arpí Montero LLORET DE MAR
Bon dia Isabel,
Gràcies per la carta que has fet pública «On sou, bisbes?» ben raonable i bona, perquè tots constatem com s'han tergiversat els fets, les actituds, el pensar de les persones, i no sols d'uns pocs, per la seva quantitat, tanmateix d'un poble.
I encara que l'església com a institució és santa i pecadora, com cada un dels que la formem, com jo, la mentida farà mal.
Dol molt, cada dia, cada moment, no sols pel que està passant, per les figures visibles dels presos i exiliats, també pels amics i coneguts, d'altres regions que, com constato, enganyats per mitjans de comunicació, assumeixen un judici sobre molts catalans, fals, irrespectuós i irresponsable.
M'agrada la carta d'Isabel Turull Negre. Isabel, estem amb tu, estem amb el teu germà i totes les víctimes polítiques, amb tants i tants que sofreixen injustícia. Gràcies per la sinceritat de les teves paraules. Les referències evangèliques, molt escaients. Tot i la impotència, totes les actituds que constatem en el camí, sortiran a la llum, com deia el meu amic, el dia del judici final «a la tarda». No és un conformisme, no és un plany, és saber que llavors, veurem sobretot el que cada persona podia haver fet i no ha fet.
Tinguem esperança, fem tot el que podem, l'Autor de l'Esperança també hi és pel mig.
Una abraçada a tots! Joaquim Arpí i esposa
(6/12/2018)

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook