La primera vegada que vaig sentir la paraula «triatge» en un centre sanitari fou a l'hospital de Figueres. D'això fa uns quants anys. Em va sonar malament i em va fer sentir pitjor. Per què? Doncs perquè fins aleshores aquest mot només l'havia escoltat en fàbriques de suro respecte de les «triadores» de taps i perquè vaig ser l'últim dels últims havent d'entrar a urgències dels primers. Quan vaig interessar explicació, se me la va donar, ben cert, però també vaig observar que l'encarregada del triatge no era metgessa.

Tampoc no em va semblar que fos infermera titulada. Amb totes les disculpes que hom pot oferir: Vaig tenir la percepció que aquella persona tant podia haver-la coneguda allí com en un xiringuito de la platja. Però feia de «triadora» d'urgències mèdiques en hospital públic. És a dir, seleccionava per prioritats.

La setmana passada fou la dels metges al carrer i manifestant-se en favor d'una sanitat pública de nivell. El sindicat convocant, Metges de Catalunya, posà l'accent de la protesta que va suportar Torra des de les golfes de la Casa dels Canonges en les condicions tètriques en què els professionals de la sanitat feien la seva feina; no en els seus salaris, que són de pobre i ben pobre, sinó en la burocratització que suportaven i en el poc temps que podien dedicar als pacients.

Així vàrem saber que pel Departament de Sanitat tots nosaltres no som altra cosa que uns pesats de mena. Una nosa. Però aquesta ha estat la setmana de l'hospital de Palamós. Com ha informat abastament aquest diari, una senyora de 84 anys, presentant un fort dolor abdominal, hi va arribar traslladada per ambulància.

En el «triatge» se li va atorgar una classificació de nivell 3, és a dir, urgent i amb necessitat de múltiples exploracions i estabilitat fisiològica. Tanmateix, la visita de facultatiu no va arribar fins gairebé set hores després del seu ingrés. Aleshores ja patia malestar general i tenia vòmits. Resultat: aturada cardíaca i mort. La direcció assistencial de l'hospital ha negat que s'hagués produït cap «error o negligència». Bravo! Només falta escoltar la lletania que la culpa la va tenir Madrid.

I observin les següents asseveracions fetes des de Palamós: Va morir «per causes naturals», és a dir, es desestima l'assassinat, l'homicidi i el suïcidi; «tenia molts antecedents», tot i que no va esmentar-se'n ni un de sol, amb la qual cosa els precedents no es varen tenir en compte, sembla, constituint prova de descoordinació com a mínim; i que la seva mort va ser causada per un «procés abdominal complicat», el qual ningú no va saber veure al llarg de 6 + 1 hora; i que esperar set hores per ser atesa constitueix un fet «excepcional», prodigiosa bona nova per a futurs usuaris del servei.

Què faran? Doncs això tant sabut de «revisar el protocol» i «obrir un expedient intern». La roba bruta es neteja a casa, i ara!. I gairebé m'atreveixo a donar el resultat: «La mort va ser causada per circumstàncies alienes al funcionament normal i habitual de l'hospital, i, per tant, ni va fallar el protocol ni s'han trobat indicis d'error humà en l'assistència rebuda».Aquesta pot ser la resposta tipus que ja es té redactada per a aquest tipus de situacions. I mentrestant, com va dir el vicari general de Catalunya, hem de seguir fent república.

Fer república és que un pacient de Terrassa vagi fins a seixanta vegades a urgències -sí, dic bé, seixanta!- sense que ningú li trobi la causa del malestar. Fer república és que, en els serveis d'urgències de l'hospital Parc Taulí, es realitzi una farra entre els infermers sota els auspicis del déu Bacus.

En els dos escandalosos casos va intervenir d'ofici el Ministeri Fiscal. A Girona, seguint la tradició ancestral, Fiscalia resta muda respecte de Palamós. No reacciona ni quan se'ls porta fems als jutjats.