08 de desembre de 2018
08.12.2018

Tòtem i tabú

08.12.2018 | 01:22

Les úniques banderes l'aparició de les quals saludo content són les banderetes de revetlla. Al senyor Dani Mateo ja l'han presentat davant del jutge per funcionar de pallasso: sonar-se els mocs amb l'ensenya nacional. Si això els sembla terrible, sàpiguen que un autor valencià va escriure un relat en el qual a un xaval se li deixa anar el budell i acabada l'operació, escomesa a les fosques, es neteja amb el que troba a mà, una bandera. Sense saber-ho, eh.

No diré el nom de l'escriptor o el títol de l'obra, perquè el dret a administrar la temeritat és intransferible, però atendré, gustosament, qualsevol consulta evacuada, amb perdó, per conducte privat. Perfum de clandestinitat: si és que estàs tan a gust i arriba algú i et planta una bandera, un manifest. Ara és possible buscar, si cal fora, matèria delictiva en la llengua del bufó, però per molt que s'obstini cert sindicat policial que ha promès perseguir Mateo fins a l'extinció dels tèxtils, el seu s'assembla a denunciar els incestuosos de les novel·les, els terroristes del cinema i els conspiradors de les telenovel·les. Una mica de serietat que va de conya.

Al meu poble, no sé en el de vostès, l'abanderat no destacava ni pels seus títols ni pels seus acompliments, però si per la seva versatilitat. A més de carregar amb ensenyes religioses i profanes, feia de macer i ballava en la processó el mateix de gegant que de cap-gros. Un cop em van confiar a mi la bandera de la falla i, com que els fallers més joves em tiraven petards als peus, jo em vaig mantenir impàvid per demostrar el meu tremp. Si és el que jo dic: et donen una bandera i t'entren ganes d'ocupar el passadís de Danzig.

Acoquinar-se ara seria pitjor que un crim. La llibertat d'expressió està per criticar totes les coses de la terra i del cel i fins a les del senyor dels dos mons. Una altra cosa no seria llibertat, encara que he de reconèixer que els quilòmetres de barres i estrelles exhibits pels sobiranistes catalans han tingut com a efecte pavlovià llegües de percalina real. I aquí seguim, a la tribu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook