Cartes

JOAN JANOHER I SADURNÍ forallac

Seria del tot negatiu, si l'ANC pretén convocar un símil de dejuni col·lectiu. No confonguem els termes de l'acció dels empresonats amb l'intent d'imitar la vaga que ells han començat a fer. En tenim d'altres d'alternatives per recolzar el que es proposen, no és necessari caure al parany comparatiu, on als ulls de la justícia, desmereixeria la vàlua com la decisió presa pels nostres polítics. No trenquem la baula de la cadena que s'està forjant, per assolir la revisió dels drets que els hi són denegats. Només mouen l'esperit d'ajut que necessiten si aconseguim demostrar pacíficament al món que tots ells són innocents d'una causa injustificada.

El sacrifici que estan fen hauria de ser la motivació escaient a la seva llibertat: només així, es pot contemplar la seva fortalesa de comunicació, fent de la causa. Una exclamació d'injustícia, proclamant als quatre vents, la persecució rebuda, per defensar com a demòcrates, el poble que representen, ajudant a promoure un procés del tot legítim, com a dret fonamental. Qüestió que mai ha volgut reconèixer el propi estat. Aquesta causa orquestrada pel PP representa per Catalunya una brutal repressió, constatada amb els fets ocorreguts, el setembre i l'octubre de 2017. Tenen doncs el dret, de declarar-se en vaga de fam i ser escoltats.

De les eleccions andaluses

JOSEP MARIA BOSCH GIRONA

És molt interessant escoltar quan el poble parla. I, en aquests casos, podem aprendre lliçons realment importants. I, en el cas de les eleccions del 2-D, podem treure'n algunes conclusions molt concluents.

En primer lloc, el poble no permet que es perpetuïn els règims i, menys, si aquests deriven en corrupció, clientelisme, etc.

En segon lloc, les estratègies i les tàctiques. I, aquí, Susana Díaz, va fallar de manera estrepitosa: primer en no deixar més protagonisme a Pedro Sánchez, en alça «política», mentre que ella estava en «caiguda lliure». I, segon, en donar massa visibilitat a un partit extraparlamentari com és Vox: ella havia de parlar contra PP, Ciutadans i, si es vol, Podem, però mai havia d'esmentar el partit «ultra» com si no existís.

En tercer lloc, hem d'admetre que el vot que va apel·lar als baixos instints (enveja, revenja, odi) ha donat grans rendiments a Andalusia: PP, Ciutadans i Vox en són els beneficiaris.

En quart lloc, a les enquestes prèvies, els votants de partits antidemocràtics, ja siguin de dretes o d'esquerres, amaguen les seves preferències: d'aquí que es subestimés el fenomen «Vox».

Finalment, molts van voler que els andalusos fossin «conillets d'índies» per predir el que passarà en properes eleccions€ i molts andalusos van «picar».

Personalment, em resisteixo a pensar que un partit ultradretà, xenòfob, masclista, gens democràtic i antieuropeu pugui treure resultats comparables al País Basc, Catalunya, Balears, Navarra, Cantàbria, Aragó i, fins i tot, les Castelles. Si fós així «Deu ens agafi confessats» perquè ja no seria només la justícia espanyola la riota d'Europa, sinó que també ho seria el baix nivell de cultura democràtica del país.

El correbous

Dolors mascoso girona

Fa un any vaig escriure un article i no me'l varen publicar. Es titulava «El correbous».

Dies enrere vaig veure una foto en un diari. Sortia un bou ferit en el cap. Segons deien, havia estat maltractat. Em va fer tanta llàstima... i com que ell no pot parlar, ho faré jo en el seu lloc.

Com saben els lectors, els correbous o bous embolats, els protagonistes són uns bous. En les festes de l'Ebre que hi ha molta tradició, quan són les festes patronals, als bous els posen dues bengales a les banyes. Els fan córrer per les places i els carrers, marejant-los, estirant-los de la cua, etc. I a les persones que els agrada aquest «espectacle» s'ho miren divertits. Jo els proposaria als que tenen tanta afició a divertir-se a costa dels animals, que posin un voluntari o a l'alcalde amb un casc com el que portaven els víkings, amb dues bengales enceses i una cua, i comencin a córrer pels carrers i els amics i aficionats al darrere amb un garrot, intentant atrapar-lo, donant-li puntades de peu, estirant-li les orelles i alguna garrotada, i quan acabi la cursa a veure si tindran ganes de repetir-la l'any vinent a les festes del seu poble.