El Mal se serveix de les flaqueses humanes per niar. I s'aprofita de les persones per manifestar-se. Ara bé, com que el Mal i nosaltres ens coneixem de fa tantes generacions, més o menys el tenim apamat. Sabem per on sortirà, quin peu calçarà. El Mal ens assetja amb eines rutinàries i a còpia de símptomes tothora semblants. El càncer, les sogres (i els sogres), les màfies; l'enveja, la mentida i el lladronici. El ventall és prou ample, però a primer cop d'ull també és finit.
No obstant la familiaritat, aquesta setmana vaig tenir una experiència fortuïta amb el Mal. Vull dir que me'l vaig trobar a la impensada. En un lloc i amb una gent que no es pot dir que fossin dolents. Tot d'una vaig recordar el que deien els savis d'abans, que el Mal muta, s'escola, adopta formes noves quan sent que perd pistonada. En resum, vaig trobar el Mal, ample i energètic, en un txiquiparc.
El fet d'escriure «txiquiparc» ja em produeix una esgarrifança. Catalanització de la grafia més estesa (chiquipark), la sola presència del sufix «-park» indica que ens trobem en un indret sòrdid. Sigui per la tematització rònega de les ínfules (un aquapark és un conjunt de piscines botides de gent al bany maria), sigui per imitació de les grans atraccions nord-americanes: un magicpark, en cas de mediterrani serà un local agitanat que només es diferencia de la fira de festa major perquè té sostre. El prefix «chiqui-» és pur feixisme.
S'ha estès el fet de celebrar els aniversaris del criaturam al txiquiparc. Els pares paguen un dineral. En el que vaig anar hi havia piscina de boles, el tro i la corona de l'homenatjat, disfresses, una gàbia per jugar a bàsquet, futbolí, consoles de videojocs, un billar, joguines i altaveus. Bastonejats per una música diabòlica, els nens van embogir. A base de sucs ensucrats i de llaminadures, aviat érem en un manicomi en què les criatures, alliberats els nervis però tancats els cossos, es van atonyinar, van plorar i ballar fins que van caure, rodons i tremoladissos, ferits de psicosi. Mentrestant els adults bevíem alcohol i sortíem a fumar per torns. I, és clar, els pares també van acabar amb el cap girat.
Tres hores del Mal. Hi havia dos animadors contractats que ens van fer ballar la conga. El pare de l'homenatjat es va disfressar de Batman, d'un Batman trompa que va acabar despenjant-se d'una procacitat hiperbòlica, no sé si contra o a favor de la seva dona. També vam fer una puta gimcana. I al final els petits desficiats es van menjar el pastís. Tres o quatre van vomitar.
El txiquiparc té implicacions nefastes per al creixement desitjable d'un infant. Li ve a dir que el lleure és una discoteca, fressa i frenesí, una droga, un paradís artificial que, per assolir-lo, la seva vida es convertirà en una roda de treball i d'evasió de pagament, a sotacobert, en un lloc ple de moribunds per sobredosi d'idiotesa col·lectiva.
