Recordo quan era petit que la sirena dels «Químics» sonava a les 8 matí a l'hora d'entrada del personal, a les 12 del migdia a la sortida a dinar, a les 2 a l'entrada de la tarda i a les 6 a l'hora de plegar. L'horari d'aquella època venia de la segona guerra mundial en què per evitar confusions bèl·liques es va adoptar l'horari de Berlín, i un cop acabada la guerra es va mantenir. Tampoc hi havia canvi d'horari entre l'estiu i l'hivern doncs aquest no va arribar fins el 1974, com a mesura d'estalvi energètic des de la crisi del petroli. D'altra banda la precarietat econòmica de la majoria de les famílies va comportar el pluriempleo, fet que va fer que les jornades de treball s'allarguessin.
Avui dia, quan es parla de reforma horària, no vol dir escollir entre l'horari d'estiu o el d'hivern. El que es pretén és d'adaptar els horaris de feina, actuals, per poder gaudir de més temps lliure i poder-lo dedicar a l'oci, la família, o el que sigui. Vol dir racionalitzar el temps de treball, fer jornades més flexibles que permetin treballar més quan hi ha més feina però menys quan no n'hi ha tanta. Més hores no implica necessàriament un augment de la producció, ni dels beneficis. Una bona planificació de l'horari de treball comporta un major confort laboral, una millor productivitat i per descomptat més beneficis.
Fer reunions interminables que acaben passades les 9 o fins i tot a les 10 del vespre no ens fa més productius. No fan possible la conciliació familiar ni cap mena de conciliació personal. Només amb una reforma horària adaptada a la nostra manera de ser ho farà possible. Començar per fer que els programes televisius, per exemple s'acabin una hora abans, que les jornades laborals siguin intensives de 8 a 3 o fins a les 5, adaptar els horaris escolars, etc. De tot això és del que es parla quan es diu reforma horària, és a dir de conciliació, salut, temps d'oci, satisfacció, productivitat, etc. En definitiva de gaudir de més temps fora del treball.
L'altre debat, el de quedar-se en l'horari d'estiu o d'hivern, és una altra qüestió. Malgrat sembla que té poc a veure amb la reforma horària sí que hi ha relació.
Mantenir tot l'any l'horari d'estiu vol dir que en una jornada laboral que per exemple acabi a les 5 o 6 de la tarda, quan se surti encara es disposarà d'hores de llum, i per tant es crearà un ambient més positiu i alegre per gaudir de la família, l'oci o la cultura. Per contra, als mesos d'hivern serà fosc quan ens llevem, o anem a l'escola o a treballar. En aquest horari, però, es podrà gaudir tant de la sortida com de la posta del sol. Un horari, es pot dir, més «romàntic».
Mantenir tot l'any l'horari d'hivern vol dir que en una jornada laboral com la descrita en sortir de la feina serà fosc. Per tant es crea un ambient menys positiu i alegre per gaudir de la família, l'oci, la cultura... Per contra als mesos d'hivern serà més clar quan ens llevem, o anem a l'escola o a treballar. En aquest horari, però, no es podrà gaudir tant de la sortida com de la posta del sol, doncs al matí ja haurà sortit i a la tarda també s'haurà post. Un horari, es pot dir, menys «romàntic».
Els «experts d'horaris» que hi entenen de rellotges biològics diuen que el millor horari es aquell en què es gaudirà de més hores de llum dins l'horari laboral. Al món hi ha zones en què a l'estiu tenen moltes hores de llum i a l'hivern molt poques, i això no afecta els seus horaris. Desconec com afecta això al seu rellotge biològic.
Al Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, estem desenvolupant una enquesta entre els nostres col·legiats sobre la qüestió, i ara per ara guanya mantenir l'horari d'estiu tot l'any. En una decisió que afectarà les nostres vides seria convenient que aquesta decisió fos referendada per una consulta vinculant.
