La transició energètica de la nostra societat és un dels grans reptes que haurem d'afrontar les pròximes dècades si volem tenir un planeta més sostenible i un model més net i respectuós amb el medi ambient. El Govern espanyol va anunciar recentment la seva aposta per la descarbonització amb el propòsit d'acabar per llei amb els cotxes dièsel, de gasolina i fins i tot híbrids en dues dècades. Altres països de la Unió Europea han anunciat mesures similars molt abans. Regne Unit i França van fixar la seva aplicació per al 2040, i altres estats, com Dinamarca, Irlanda i Holanda pretenen anticipar-les al 2030. Davant d'un canvi d'aquesta envergadura seria recomanable una homogeneïtzació de terminis en tots els països comunitaris.

Ningú vol deixar a les properes generacions un planeta inhabitable. Ningú qüestiona, per tant, el trànsit del model energètic. Ara bé, de moment només s'ha anunciat una declaració d'intencions. Aquesta transició no es pot improvisar, obviant l'impacte que la descarbonització que promou el Ministeri per a la Transició Ecològica tindrà sobre l'economia (la indústria de l'automòbil serà la més afectada directament) i els consumidors. El Govern de Sánchez vol prohibir a partir de 2040 la venda de cotxes de combustió i el 2050 la seva circulació per tot el territori. És a dir, tots hauran de ser elèctrics. Queden anys per davant, però el trajecte comportarà uns canvis molt profunds. Actualment, a les comarques gironines, per exemple, només un 0,12% dels cotxes que circulen són elèctrics. En xifres totals, vol dir que tan sols hi transiten 838 vehicles amb energies netes pels 683.000 amb motor de combustió. I no només cal pensar en els cotxes. És fonamental disposar d'una eficient xarxa de transport públic.

Com és obvi, Espanya ha de complir amb els objectius ambientals establerts per la Unió Europea i en acords globals d'emissions com el de París. Fins ara el pes de les decisions ha recaigut sobre els sectors energètic i industrial, i molt menys sobre altres com el transport o l'eficiència energètica de les llars, en els quals també es pot actuar. Per descomptat que s'hauran de complir, però s'ha de fer amb prudència, mesurant els temps i les conseqüències. L'anomenada «transició energètica» resulta imparable, no només per millorar la qualitat ambiental, sinó perquè el petroli s'esgota. Però aquest salt requereix un marge temporal raonable per mesurar els nous reptes, a més d'ajudes de l'administració i de fortes inversions.