No serveix de res posar-se les mans al cap, esquinçar-se les vestidures i cridar a sometent davant l'avenç de l'extrema dreta que s'ha fet evident a les darreres eleccions andaluses. No crec que a Andalusia hi hagi quatre-cents mil feixistes que enyoren el franquisme. Segur que la majoria de les persones que van dipositar el seu vot a les urnes són en general allò que anomenarien bones persones, gent normal i corrent i, per tant, el que hauríem de fer, en lloc de desqualificar-los, és preguntar-nos per quina raó tanta gent normal i corrent s'ha vist seduïda per la idea de votar Vox, sense que la immensa majoria d'ells s'hagin llegit ni una línia del programa polític al qual, teòricament, donaven suport amb el seu vot.

Preguntar-se què ha motivat aquest vot a l'extrema dreta ens porta també a fer-nos una altra pregunta: per què tanta gent, més del 40%, no ha anat a votar? Totes dues preguntes ens porten directament a la pregunta essencial: què han fet malament la resta de partits, i particularment els partits d'esquerres, per aconseguir que tanta gent se senti expulsada del sistema, no vagi a votar o voti alternatives pretesament antisistema que impliquen retrocedir dècades? L'extrema dreta s'ha colat al Parlament andalús a través del túnels que ha cavat la crisi, la desigualtat, les polítiques austericides, la corrupció i també la radicalització del conflicte territorial català. Tot aquells que han contribuït a generar aquests problemes, des de les polítiques de retallades del PP i del PSOE a partir del 2010 fins als que han enquistat el conflicte català en impossibles sortides unilaterals d'un signe o altre, hi tenen responsabilitats.

Allò més greu no és que Vox tingui 12 diputats al Parlament andalús: el que és greu, preocupant i fa posar la pell de gallina és pensar que les condicions que han alimentat el monstre a Andalusia es donen amb igual intensitat a la resta de l'Estat espanyol i, per tant, el substrat per al creixement futur d'aquestes idees està posat. A l'extrema dreta se la combat parlant dels problemes de la gent i oferint solucions realistes i tangibles a la desigualtat, la por i la frustració individual i col·lectiva. Quan la gent no troba aquestes respostes en el partits d'esquerres, es creen les condicions perquè altres inventin falses respostes a base de mentides i exageracions.

No es pot frenar l'avenç de l'extrema dreta amb retòriques del «no passaran» i amb crides a la mobilització antifeixista que només commouen els sectors més polititzats de la societat. Aques­­ta mena de discursos no diuen res als sectors populars atrets per les respostes simplistes de l'extrema dreta que clama contra les elits a les quals acaba protegint. Tampoc es frena l'extrema dreta oposant a la seva demagògia reaccionària un populisme pretesament revolucionari. És fonamental que, des dels àmbits progressistes, s'eviti una crítica exclusivament moral del que suposa Vox i s'opti per aprofundir en les causes socials que expliquen els resultats electorals andalusos. No és que, de sobte, una pila d'andalusos se n'hagin anat a dormir rojos i s'hagin llevat feixistes. La irrupció de Vox és el símptoma d'un descontentament latent però profund que continuarà actuant en els propers mesos i anys, a Espanya igual que a la resta d'Europa. I només hi ha un antídot: tornar a trepitjar el carrer, construir polítiques que continguin mesures coherents amb els interessos de la majoria social i buscar aliances per teixir governs nets de corrupció que pu­guin portar-les a terme.