Cartes

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Al Museu d'Història de Girona es pot veure l'exposició Damià Escuder. Totes les vides, fins al tres de març de l'any vinent. A la visita comentada que vaig assistir, la comissària de la mostra, Maria Lluïsa Faxedas, va dir que el títol feia referència a la persona en tant que artista, poeta, filòsof, químic, místic, còsmic, guru i mestre, ja que ell va tenir una personalitat de moltes facetes.

La de l'artista es pot contemplar a les parets del museu on hi ha cartells, dibuixos, pintures i filmacions seves, entre d'altres, així com també al terra de la sala, on s'ha reproduït un dibuix de forma ampliada. Dibuix que juntament amb alguns dels seus textos anem trepitjant: una forma diferent també d'integrar allò que es vol explicar en l'espectador.

La gota que fa vessar el got

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

Acabem de viure, millor dit estem vivint moments difícils. Ja m'explicava el meu professor d'història que totes les sublevacions i fins i tot guerres es donaven quan es vessava el got per una sola gota de més o sigui que després de moments tensos un aconteixement que potser no sembla tan important fa que esclati una situació més greu. Està passant ara mateix. Un enfrontament entre persones que aspiren a ser líders, una autonomia que està massa castigada sense raó aparent, el sorgiment d'un partit d'idees obsoletes, regions descontentes per moltes raons socials, ànsies de poder... porten la nostra pell de brau a situacions límit. Ho hem vist el dia dit de la Constitució. Pel nom d'una plaça, tota una ciutat gairebé en peu de guerra, en tota la Comunitat gent manifestant-se a favor i en contra de una Constitució que en realitat ha quedat obsoleta i cal modificar-la. Com les persones, ha envellit i calen retocs. A alguns ja els va bé com està i així anem.

S'està oblidant un mot molt important: El diàleg. Parlant la gent s'entén o s'hauria d'entendre. Amb retrets, insults, befes i cops de porra poca cosa s'aconseguirà i a més propiciarà odis, baralles, i situacions de risc.

De tot cor demanaria a tots els que estan en posició de poder parlar i dirimir diferències que ho fessin per aconseguir tornar a viure tots sense ensurts continus i a més tots aquests radicals que han crescut per baralles alienes i tenen idees tan retrògades desapareixerien com una boira d'hivern. Per què qui vol tornar a èpoques pretèrites de tan mal record?

Agraïment a l'Ajuntament de Llançà

Josep M. Loste i Romero PORTBOU

Voldria agrair de tot cor l'actitud positiva de l'equip de govern de l'Ajuntament de Llançà, encapçalat pel seu jove i i ferm alcalde, per haver tingut el coratge, la sensibilitat social, l'esperit a favor del medi ambient i la voluntat política d'haver fet possible la Festa del Tren i el Manifest de Llançà del passat 10 de novembre. Gràcies Llançà. Gràcies Pere.

També cal agrair i felicitar les tres associacions, molt serioses, cartesianistes, molt bones coneixedores de les legislacions de transport públic ferroviari (catalana, espanyola i francesa) i lluitadores fermes i infatigables a favor del tren convencional, i del sentit comú , com són la PTP ­(Associació per a la Promoció del Transport Públic, de l'àmbit de tot Catalunya ) la UTPP (l'Associació d'Usuaris del Tren de Perpinyà a Portbou) i la FNAULT (Associació d'Usuaris del Transport Públic de l'àmbit de tot l'Estat francès) i el Sr. Pere Macias (exbatlle d'Olot, exconseller de la Generalitat i ­actualment coordinador de ­rodalies/regionals de tot ­Catalunya. I al govern d'Occitània, molt ben representat per la seva vicepresidenta Agnès Landeville .