Aquest dilluns, 10 de desembre, celebrem el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, que ha representat un avenç i un compromís col·lectiu per impulsar una convivència pacífica, basada fonamentalment en el respecte a la dignitat de la persona, i la implementació dels seus drets fonamentals. Els drets humans representen una línia divisòria entre l'arbitrarietat i la llibertat, entre la injustícia i justícia, entre la discriminació i la igualtat, entre el pensament únic i la llibertat de pensament. És un cant a la llibertat i a la solidaritat, dirigit no només a les entitats supranacionals o estatals, sinó a cada persona humana, perquè l'exercici dels drets queda en no res si no assumim també les nostres responsabilitats. L'apel·lació als drets humans s'ha convertit, en ocasions, en una mera excusa per atacar i desprestigiar, injustament, a qui pensa de forma diferent en una mena de referent eteri que no va amb nosaltres ni ens exigeix res. I això és un greu error.

Tot dret implica unes obligacions. El que volem per a nosaltres, també ho hem de voler per als altres. El que exigim per a nosaltres, ens ha de estimular per facilitar-ho als altres. Defensar teòricament els drets humans és molt fàcil i està molt generalitzat, fins al punt que algunes organitzacions o entitats s'atribueixen la patent de poder parlar de drets humans, com a arma llancívola contra els que consideren enemics. Practicar, amb humilitat i solidaritat el contingut dels drets humans és cosa ben diferent, i no abunda tant. I avui és un dia per reflexionar, per pensar-hi i per renovar el compromís personal per col·laborar a fer un món més humà i just, on els drets humans no siguin una bonica teoria sinó un instrument efectiu de pau, llibertat i solidaritat.

Deien els antics romans, «Si vis pacem, para bellum», si vols la pau, prepara la guerra. Ara ens cal dir que si volem la pau hem de treballar per a la justícia, per a la defensa de la dignitat i la vida de totes les persones. I els drets humans són una guia imprescindible que ha d'inspirar les lleis i les administracions, certament, però que sense el seu arrelament en el cor i la voluntat de totes les persones quedaria en paper mullat. La pràctica dels drets humans no pot quedar reduïda a les conferències de determinades associacions, organitzacions o entitats. Cal que es facin presents a la vida diària de les persones, de les famílies, dels barris, dels municipis, de les províncies... Si respectem i practiquem els drets humans en el nostre entorn més proper, com una taca d'oli s'expandiran per tot el món, perquè tots els humans formem part d'una única família, al marge de colors, llengües, nacionalitats o creences. I és el millor homenatge que podem fer als drets humans.