Cartes

Antoni Ruiz López Llorà, Sant Martí de Llémena

L'any 1991, després d'un referèndum unilateral i d'un conflicte armat, Eslovènia aconseguia la independència en un context de descomposició de l'Estat iugoslau i d'una guerra civil que va cobrir d'horror Europa. La participació en el referèndum va ser d'un 93% i el vot afirmatiu del 88% (més o menys com l'1 d'octubre, oi Sr. Torra?). Conseqüències: 70 morts, més de 300 ferits, 10 dies d'enfrontaments armats... És aquesta «la seva via eslovena» per a Catalunya, Sr. Torra? Ha ­oblidat que ja sigui per accident de trànsit o per conflicte civil tots els morts tenen nom, són fills, germans o pares d'algú? Quins seran els nostres, a quines famílies els tocarà aquest gran honor?

Quines seran les «últimes conseqüències» i «el final dramàtic» del procés que auguren, Srs. Torra i Comín?

En comptes de fer proclames estúpides i temeràries auspiciant l'enfrontament civil, no seria més valent i educatiu per la seva part encapçalar una vaga de fam solidària i ciutadana a les portes de la presó de Lledoners? Probablement persones com jo ens hi afegiríem. No seria la seva «via eslovena», és clar, només seria la via democràtica, pacífica,realment efectiva i catalana. Perquè una cosa que sí sabem la immensa majoria dels ciutadans, és que ni la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya no valen ni mig mort.

La nefasta política que ens envolta

JOaquín Durall banyoles

No hi ha dret que haguem de perdre tantíssim temps per conduir-nos, sent com som éssers racionals. Hi haurà política liosa de dretes i d'esquerres, amb totes les seves variacions, però no polítics de drets racionals i amb sentit comú. En el medi rural se segueix practicant les fogueres, que, quan hi ha inversió tèrmica, envaeix els pobles de la manera més antiecològica i insana, i l'ús encara de les funestes «petadores» amb els seus trets artificials (contra fauna salvatge) que ni et deixen dormir. I l'energia solar, l'immediat futur, ni tan sols estava ajudada o subvencionada.

La col·laboració i entesa entre pobles és tan elemental que no es comprenen tants moviments nacionalistes en ple intent de mundialització, liderat només per internet. Un partit amb algun criteri important, com el de suprimir les 17 innecessàries autonomies, de cop i volta, et surt amb permetre les primitives festes de bous, en contra d'uns animals amb la mateixa sensibilitat que la teva.

No crec en la democràcia. Només en el sentit comú dels grans savis de la humanitat. Crec en conceptes universals i objectius, però no en partits polítics. Només espero que, d'una vegada, s'instauri un programa d'ordinador imparcial i racional (fet per tots els savis del món) que ens porti als éssers humans pel camí recte i racional, i poder progressar acceleradament a éssers superiors, que és nostre destí.

La llana natural

Jesús Domingo Martínez girona

Recordo que la llana d'ovins és un dels teixits naturals que més protegeixen el nostre cos del fred i això es degut a diversos motius. Durant segles ha estat la principal matèria primera en l'elaboració de peces de vestir i d'abric. Entre les múltiples propietats que també influeixen a l'hora de donar-nos calor i de mantenir la nostra sensació tèrmica és que també gràcies a aquestes fibres la llana és hidròfoba, és a dir, repel·leix l'aigua, cosa que la fa molt oportuna quan el fred comporta humitat. Cal reconèixer la vàlua d'aquests animals capaços de donar a l'home tres productes essencials: carn, llet i llana.