12 de desembre de 2018
12.12.2018

Cartes

12.12.2018 | 01:17

L'amistat, a debat
Xavier Serra Besalú girona
Força persones pensen que el que cal és tenir diners, moure's amb certa transgressió o desentendre's dels altres, posant en pràctica aquell principi: «que cadascú faci el que vulgui». No deixa de ser indiferència i –segons alguns– més aviat allunya de la veritable felicitat que no pas hi condueix. O potser no. Ho debatem?
Casi tres-cents preuniversitaris gironins planten cara anualment a la superficialitat en la preparació i l'experiència de la «Jornada de Filosofia de Girona» (filoara.cat/jf8). Enguany s'arriba a la 10a edició i és un motiu per felicitar-nos-en. El proper divendres, dia 14, els estudiants de 2n de Batxillerat de sis instituts es trobaran –amb fòrums, ponències, comunicacions i actuacions artístiques incloses– per debatre «Amistat, per a què». A Girona, a la Universitat primer i després a l'Auditori de La Mercè: més que mai, la filosofia és ben viva, especialment entre els millenials, el nostre futur.


Girona, ciutat de circ
Joaquim Riera Arbussà Girona
La presència del circ a la nostra ciutat és evident, amb l'excusa del Festival Mundial del Circ, s'ha anat multiplicant, circ sobre gel, la Cúpula de les Arts... Vingut amb un cop de tramuntana, després que Figueres no acceptés el xantatge del Museu, i disposat a quedar-se i a conquistar tota la ciutat, fins al punt d'asfixiar-la, si cal, tapant publicitàriament qualsevol altra alternativa privada petita o gran, de Girona o rodalies. La seva presència agressiva als espais publicitaris, que no deixa ni un bri de visibilitat a la resta de petits empresaris (no subvencionats), que intentem ensenyar al públic gironí unes propostes diferents i alternatives. La seva contaminació és tan important que si vens de la rotonda del Mas Gri, et trobes unes tanques publicitàries, sense precedents, dins els jardins de la mateixa rotonda, no sabem si amb permís municipal? Segueixen amb cartells enganxats amb brides als pocs fanals que no té concedits per l'Ajuntament per col·locar les seves banderoles oficials del circ de torn. La contaminació visual ­culmina a la cruïlla amb c/Emili Grahit, amb el temple de l'«horterisme» anomenat la Cúpula de les Arts, que per portar La Húngara i les Azúcar Moreno, sigui dit amb tot el respecte, sembla més un envelat sublimat que res més. Aquí podríem afegir que tant el «parabrising» de programes de mà als cotxes, con l'enganxada de cartells als fanals, ­altament ­penalitzat a la ciutat, segons sembla ­immune depenent de qui la faci. Ara ­podríem analitzar, per què el circ? Tant important és preservar la seva ­desaparició? D'acord, no ­torturen animals, però posen nenes ­xineses o coreanes dins una caixa fins que sigui inversemblant la seva flexibilitat. Una mena de tortura, no?


«És que és molt bèstia»
josep puiggros gafarot palamós
Faig meves aquestes paraules d'en Jordi Basté de RAC1, i és que les eleccions andaluses han estat molt bèsties. Les declaracions de l'encara presidenta andalusa Susana Díaz en què justifica la devallada electoral del PSOE al fet de no parlar de Catalunya són molt bèsties i és la constatació que la catalanofòbia és aplaudida per una bona part de l'electorat. Vull fer una comparació (salvant les distàncies). Els anys de la postguerra i fins passada la dècada dels seixanta hi va haver un corrent migratori d'habitants de l'Ametlla de Mar cap a Palamós. La raó era senzilla: aquí (Palamós) hi havia més oportunitat de treball (la indústria del suro), es deia, i vaig tenir oportunitat de comprovar que si anaves a la «Cala» només havies de dir que eres de Palamós i et rebien amb els braços oberts i les mostres de simpatia i cordialitat eren grans; era normal, mig poble estava a Palamós. L'emigració andalusa cap a Catalunya no ha estat així. Personalment he conegut i conec gent estupenda i treballadora que ha contribuït a fer de Catalunya el que és ara. És per això que no puc entendre d'on ha sortit aquest odi irracional contra els catalans que tenen anhels de llibertat i justícia. No tenen criteri? O només escolten les veus que prediquen odi contra un país que va acollir bona part de la seva gent. Ja no hi entenc res. Del que sí que estic segur és que malgrat els molts defectes que tenim i que formen part de la nostra història som un país formidable i que val la pena defensar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook