Les serradores catalanes han alertat que hi ha desenes de llocs de treball en perill perquè no tenen fusta suficient per treballar. Resulta paradigmàtic que en un país on els boscos cobreixen més del 60% del territori aquestes empreses hagin de recórrer a la importació de fusta. Part de la responsabilitat, asseguren des del sector, és de l'administració, que posa traves burocràtiques a l'hora de donar els permisos.
Qualsevol que passegi habitualment pel bosc haurà comprovat que la gestió forestal brilla sovint per la seva absència. El problema és que els propietaris -tres quartes parts de les finques forestals del país estan en mans de privats- no tenen incentius suficients per netejar el bosc: el cost d'extreure la fusta és inferior al rendiment que n'obtenen.
Sense ajudes públiques, aquest volum ingent de biomassa que es podria aprofitar com a combustible amb un impacte neutre d'emissions de CO2, es queda al bosc.
I quan vingui l'estiu i la sequera tots ens queixarem que els boscos són una bomba de rellotgeria i creuarem els dits perquè cap guspira provoqui un incendi.
S'imposa una reflexió seriosa sobre el futur del bosc, sobre la recuperació de la silvicultura i de la necessitat del consum de fusta de proximitat.
