La notícia va saltar ahir: la Fundació Princesa de Girona renuncia a fer l'acte de lliurament dels seus premis anuals a la ciutat i l'any que ve els traslladarà a Barcelona. La decisió la va prendre el Patronat de la Fundació en una reunió al Palau Reial de Madrid, presidida pel mateix rei Felip VI, argumentant que s'ha preparat un acte singular únic i excepcional per commemorar el desè aniversari de la Fundació i que no tindria sentit que no s'aprofités l'esdeveniment per fer l'entrega dels premis. Potser sí que tenen raó que tot plegat si es fa coincidir, llueix més. Potser lluirà tant que per reflectir tanta lluentor necessita un marc més esplendorós i universal com el de la ciutat de Barcelona? Potser Girona ja anava bé fins ara però li falta glamur, a la ciutat, per a un acte tan especial? I els gironins, potser és que ja no ens ho mereixem? Resulta evident que una part dels ciutadans de la ciutat estaran contents i que l'Ajuntament ha enverinat tant com ha pogut la relació amb la Fundació i amb la casa del Rei, però la renúncia a celebrar l'acte anual en què millor es visualitza la feina que fa la Fundació és abandonar la resta de gironins i una rendició en tota regla. La resposta de la Fundació a l'hostilitat institucional ha estat marxar i incrementar la seva activitat fora de Girona amb una aposta per la internacionalització. Segur que hi ha molts llocs on treballar per impulsar el talent jove i per generar oportunitats per als que comencen un projecte. Però la mirada global que tenen els premis Princesa d'Astúries, per posar un exemple, mai han fet plantejar que la seva gala anual no sigui a Oviedo. El Patronat de la Fundació diu que no descarta que en el 2020 els premis tornin a Girona, cosa que vol dir que no tenen una voluntat decidida que sigui així i que més aviat fa sospitar tot el contrari.
