Sincerament, portem tantes propostes de vies per arribar al final del procés que jo ja m'he perdut. En els darrers anys aquest ha estat un recurs recurrent, a mesura que la cosa s'embolica proposem una nova via, escalfem el debat i tornem a començar, i això fa que hom tingui la impressió que realment ningú ha pensat seriosament com resoldre una problemàtica que a data d'avui està molt lluny d'acabar mínimament bé. El seny em diu que com a adults que som seria més fàcil asseure's de debò en una taula, que cadascú plantegi les seves propostes per molt allunyades que estiguin i que a partir d'aquí, amb l'estira i arronsa corresponent, s'intenti arribar a acords no tant pensant en guanyadors i vençuts, sinó amb la perspectiva d'avançar cap a algun lloc.

Ja em sé, però, totes les respostes possibles a aquest plantejament: d'una banda, que l'Estat no vol negociar res, i d'altra banda, que només podem negociar el procés cap a la independència. Abans, però, jo m'imagino moltes altres estacions, com és el cas de la modificació de la Constitució, o posar data, encara que sigui a mitjà termini, a un referèndum com cal. El problema rau en el fet que tothom es dedica a escalfar el procés i ningú a cercar solucions, fent que cada vegada sigui més difícil poder asseure totes les parts per fer quelcom tan simple com un acte de diàleg.

L'altra via es la que s'ha seguit fins ara. L'Estat i els seus mitjans s'han dedicat a criminalitzar tot el que faci tuf d'independentista i l'independentisme ha respost amb l'argumentari d'una persecució infinita i forassenyada. I així fa anys que donem voltes sense sortir d'una rotonda que comença a marejar. No podem oblidar que els suports cada vegada estan més diluïts entre formacions polítiques que ofereixen missatges, propostes i vies diferents, encara que assegurin que totes volen el mateix. Arriba Nadal, hi ha gent innocent a la presó i seguir posant vies no sembla la millor solució.