Dissabte vinent hi haurà a l'Auditori del centre cultural La Mercè de Girona una «festassa amb molts subgreus», durant més de nou hores, fins a quarts de tres de la matinada. Un espai ideat al segle XIV per encabir una comunitat de monjos serà durant unes hores del segle XXI el lloc per fer una festa amb uns principis totalment oposats. Hem de suposar que aquells monjos cultivaven el cant gregorià, exclusivament vocal, interpretat per persones amb sòlids coneixements musicals que cantant invocaven les sensibilitats més pregones de l'esperit. Ara que estem al pic de l'Evolució, al mateix espai tocaran sons industrials sorgits d'un programari informàtic a un volum eixordador, sense cap base vocal, per fer moure l'esquelet i prou. Aquesta aberració sonora es fa passar com el súmmun de la modernitat malgrat que George Orwell a 1984 ja havia previst que en un futur tenebrós la música la farien les màquines.

Per les Fires de Girona vam poder escoltar un altre cop l'explosió sonora a tot arreu de la ciutat perquè sembla ser que la gràcia de tot plegat és provar la potència dels equips de so. A les quatre de la matinada, tremolaven els llits del Trueta per l'excés de subgreus i els aguts tornaven rebotats de Sarrià de Ter, o de més enllà. Inclús els punks del 77 eren molt més respectuosos.

Sobta que l'Ajuntament s'impliqui en la «festassa» i que celebri l'abús dels subgreus. Tenim unes ordenances municipals molt estrictes pel que fa als sorolls nocturns que han fet desaparéixer l'escena musical dels pubs de la ciutat, atemorint tots els restauradors amb la clausura del negoci o amb multes impagables si excedien un límit molt baix de decibels, fet que ens obliga a anar als bars amb la música escoltada de casa. A part, cal demanar permís inclús per a un concert de flauta dolça sense amplificació. I ara ens trobem que el mateix Ajuntament que vigila el so és el que promou activitats que excedeixen els límits amb escreix. Els subgreus són els que fan tremolar l'estructura dels locals, són els que provoquen un rembombori audible molt més enllà de l'espai de la festa. Hom suposa que l'Ajuntament hauria de ser el primer a donar exemple complint les pròpies ordenances.

Aquest tipus de crítica sol ser contestada amb al·lusions a la Girona grisa però allò que és més gris i depriment és que alguns tinguin padrins dins del consistori per saltar-se la normativa a conveniència, passant per sobre de tothom. Això sí que no és el súmmum de la modernitat sinó el retorn a un atavisme ben nostrat.