Cartes

Roser Bech Padrosa | Albanyà

Amb referència a l'article «Els 'pobles fantasma' de Girona» publicat el passat 18/11/18, voldríem fer-hi nombroses consideracions. En termes generals, en primer lloc, voldríem saber quines són les «30 poblacions que no tenen ningú al padró» de les comarques gironines. En segon lloc, si l'autor afirma haver sentit el riu a Llers i Terrades és que té l'oïda molt fina, perquè la Muga no hi passa. A Sant Llorenç, sí. En tercer lloc, el terme d'Albanyà ja és gros, ja, però no cal sumar-hi Talaixà, si no els veïns de Montagut i Oix potser es queixaran, i amb raó.

Pel que fa a les referències en concret al poble d'Albanyà, d'entrada, encara no queda clar si s'inclou o no en aquesta llista misteriosa de «pobles fantasma». Si així fos, seria de mal gust tenir en desconsideració les 139 persones empadronades, a finals del 2018 (dades de l'Ajuntament d'Albanyà, i no de la Wikipèdia, 2011). Una gent que hi habita, per cert, que no ens dediquem al camp (com temps enrere) ni tothom té un 4x4 «per les condicions dures del paisatge». En segon lloc, si qui firma l'article hagués passejat amb calma pel mig del poble, s'hauria adonat que hi ha oberts un restaurant, Can Cufí, i un alberg-restaurant, La Rectoria. A continuació, sota una aura d'oest americà («pagesos boletaires amb camionetes equipades», que els faltava el barret de cowboy per acabar-los de caracteritzar!), es descriu la ruta d'Albanyà a Bassegoda com a «morta». Mentida! Aquest camí ben viu -amb alguna esllavissada a causa de les pluges, però no pas amb «esfondraments»- mena a Bassegoda, Lliurona i d'aquí a Beuda, Cabanelles o Sales de Llierca.

Amb el «sembla» (11 vegades repetit a l'article) i sense contras­tar informació no és possible fer periodisme de rigor ni de qualitat. Pura visió romàntica, urbanita i de cotxe estant.

Telèfons a Girona

Xavier Guillén | Banyoles

Milers de multes per l'ús del mòbil a Girona amb pocs dies, (no m'estranya!) aquesta notícia va sortir fa pocs dies al Diari. Crec que s'haurien d'extremar encara molt més aquests controls, ja que la majoria de les distraccions que acaben en accident és per l'ús d'aquests dispositius. No cal estar ­gaire estona a qualsevol carrer de Girona per veure que tothom fa ús del seu telèfon durant la conducció, no entenc el perquè de la immediatesa per estar tota l'estona amb telèfon. Realment passaria res si contestem quan arribem al nostre lloc de destinació? Al nostre interlocutor o la persona que està a l'altre costat de la conversa li passaria res si no li fem cas durant pocs minuts? Jo crec que tothom s'hauria de fer aquestes preguntes.

Molt bé, American Airlines

Manel Salvador | Sant Antoni de Calonge

La setmana passada vaig viatjar amb la companyia American Airlines de Barcelona a Miami. Des del moment que vàrem trepitjar l'aeronau, tant en el viatge d'anada com en el de tornada, tots el avisos i instruccions que vàrem sentir a través de la megafonia interior varen ser en anglès, castellà i també amb un català perfecte. Caldria que algunes altres companyies aèries, i no precisament estrangeres, prenguessin exemple. Felicitats a American Airlines.