Tot i que m'agraden molt la ciència-ficció i les cabòries sobre mons paral·lels, tinc clar que no visc en cap República independent. Aconseguir-ho, encara va per llarg. I m'agradaria arribar-hi, és clar, de forma democràtica i pacífica.
Força més trista i més deplorable és aquesta imatge virtual que s'està construint de Catalunya, on ja no pots trepitjar el carrer perquè els independentistes són pitjor que qualsevol marabunta d'armilles grogues. Davant de tanta ultraviolència, no és rar que Albert Rivera i algun vocal del CPGJ comencin a fer apostes sobre quantes morts es produiran.
Quina pena que Philip K. Dick ja no sigui entre nosaltres! Si avui visqués a Flix, Balaguer o Terrassa, potser estaria escrivint alguna distopia on el Ministeri del Interior continua en mans del PP i destina fons reservats a l'operació Bloody Kitchen: a la construcció d'androides, destinats a ser les víctimes simulades d'algun conflicte violent a Catalunya.
El pobre Dick no tindria cap més remei que inventar-se un despropòsit així, per superar la tromba d'animalades amb què ens obsequien, dia rere l'altre, alguns polítics i mitjans de comunicació espanyols: que si cal apoderar-se dels Mossos, que si s'ha de tancar TV3, que si s'ha d'eliminar el català a l'escola, que si s'ha d'empresonar Torra, que si cal il·legalitzar els partits independentistes... Un fàstic.
El més penós de tot? Pedro Sánchez, l'home que deia que Catalunya era un problema polític, és incapaç de fer-nos cap oferta concreta. A part de rebutjar qualsevol referèndum pactat i continuar amb la repressió... Amb aquesta recepta miraculosa, segur que continuaran creixent les xifres del que ahir va qualificar de minoria majoritària.
