13 de desembre de 2018
13.12.2018

El malestar

13.12.2018 | 00:48

El problema del malestar és que només és evident quan ja no hi pots fer res.

El malestar social s'ha anat covant durant anys i cristal·litza quan menys t'ho esperes. Les societats occidentals fa temps que han anat digerint un malestar que lluny de reduir-se es va consolidant.

Quatre són els motius d'aquest fenòmen. El primer, la globalització. El que estem vivint és la ressaca de la globalització i del triomf del moviment lliure de capitals, béns, mercaderies i persones. Molta gent se sent perdedora d'aquesta globalització que els ha esclatat als morros i els ha canviat la vida, els barris, la feina.

El segon factor és la crisi econòmica del 2008 i les conseqüències que se'n deriven. Si alguna conseqüència ha tingut aquesta crisi ha estat la precarització de la vida de moltes persones. Avui en dia ni tenir feina et garanteix no tenir una vida precària. Molta gent que es considerava de classe mitjana ha descobert com això era un miratge dels feliços noranta i l'inici del nou segle. I, òbviament, això genera malestar.

El tercer factor és la digitalització i la revolució de les TIC, que ens ha fet la vida més còmoda però que alhora ha afectat directament el mercat laboral en la majoria dels sectors. Molta feina que abans feien persones avui es pot fer a través de la tecnologia. La força del treball és més discutible que fa cinquanta anys. I això provoca que molts models de negoci hagin quedat obsolets, molts tancaments i la necessitat de molts menys mà d'obra. Ho veiem en tots els sectors i cada dia hi ha més anuncis de restructuracions i tancaments més enllà de la situació del sector: en el comerç, en la logística, en els serveis financers, etc.

Però és que, a més, tot això s'ha produït en un context de retallades dels serveis públics que no han pogut mitigar com ho haurien d'haver fet com aquesta tempesta perfecta afectava de ple la majoria de la població.

Tot això ha provocat un canvi que ha afectat sobretot les classes mitjanes i populars europees, que no havien patit una transformació tan dràstica d'ençà el pacte entre socialdemòcrates i democratacristians després de la segona guerra mundial que van crear l'estat del benestar com a element aglutinador.

En part, tot això ha saltat pels aires. La globalització i la digitalització no poden ser exitoses si quan esclata una crisi económica la resposta és precarització i retallades. Ho veiem a Europa però també ho veiem als Estats Units.

Aquest malestar s'ha anat expressant políticament en formes diferents al llarg dels darrers anys. En un primer moment, emmig de la tempesta fent una aposta clara pel partit tradicional que estava a l'oposició. Allà on manava l'esquerra van ser substituïts pel partit tradicional de la dreta i a la inversa. En veure que el malestar continuava i no hi havia canvis, es fa saltar pels aires el sistema de partits i apareixen nous partits, més ciutadanistes, que generen esperança a l'hora de canviar les coses. Aquests partits, tot i que diferents, encara formen part dels grans consensos socials en els temes importants. A casa nostra, aquest fenomen el consolida en el període 2014-16, també a la resta d'Europa. Però el malestar continua. Encara que la crisi ja vagi quedant enrere, el malestar no desapareix. I arribem a la tercera onada: l'aposta pel radicalisme i el trencament dels consensos. És en aquest moment que, impulsats pel malestar, l'extrema dreta creix amb força i assoleix la presidència de països importants. Ara és quan el malestar esdevé política de la manera més perillosa possible.

Veurem com evoluciona, però tot fa pensar que aquesta tendència continuarà. I el més preocupant és que les forces polítiques no són conscients que en bona part és la seva innacció el que ha creat aquesta situació.

Aquests dies hem pogut veure a França com el mínim detonant, la pujada del dièsel, ha despertat la ràbia acumulada durant molts anys. Però aquest fenomen es pot produir en qualsevol altre lloc d'Europa. I si no, es manifestarà democràticament a través de les urnes apostant per aquells que no creuen en la democràcia. És per això que cal una reflexió dels partits nous i vells sobre el que està passant en els darrers anys. Fruit d'aquests quatre canvis, el que s'ha imposat és l'eix tancament/obertura davant l'eix dreta/esquerra. La por a la globalització i les consequències de la crisi han provocat un replegament de les societats. Entendre el malestar, entendre la por, replantejar consensos, evitar el determinisme històric dels processos és clau. Cal escoltar les pors dels nostres veïns per canviar allò que és possible i no deixar que inexorablement caiguin als braços l'extremisme.

No pot ser que avui, a moltes ciutats europees, els rics paguin menys per aparcar al centre de les ciutats perquè tenen un cotxe més nou i més car, i per tant menys contaminant que el del treballador precari que no se'n pot comprar un de nou i a més el necessita perquè ha estat expulsat de la seva ciutat. Això està passant avui. I això genera el malestar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook