A principis de mes, amb motiu de la seva festa major, es va presentar el Museu de les Mines d'Ogassa definit pels seus promotors com «el museu fet pel poble». És una iniciativa remarcable tant pel que representa d'aposta per al rescat del patrimoni industrial com per posar en valor un actiu que pot augmentar els atractius d'Ogassa.

Una primera part de l'acte va ser l'exposició de la feina feta, dels problemes que han sorgit i de com s'han resolt. També es va parlar dels projectes de futur a fi que les instal·lacions actuals es vagin convertint en un sistema museístic didàctic que introdueixi els visitants en el paper de les mines d'Ogassa en la revolució industrial de Catalunya i en el progrés del Ripollès. En una segona part es varen projectar els audiovisuals de les entrevistes -que es pensen continuar- de les vivències d'antics miners i d'altres persones relacionades amb aquesta activitat que exposaven els seus records d'una època en la que les mines eren el centre d'una comunitat molt activa que va arribar a acollir més de 1.500 habitants. Les persones entrevistades mostraven, molt vivament, la seva il·lusió en explicar vivències i anècdotes laborals i juvenils. En algun cas, més enllà dels fets pretèrits, es manifestava el seu compromís amb el museu aportant-hi material i construint maquetes que podran donar una visió de com es desenvolupava l'activitat minera. Ha estat un encert el mètode de les entrevistes que, fins ara, s'han adreçat més al folklore que al patrimoni industrial. Definir aquesta iniciativa com el «Museu fet per el poble» té tot el sentit.

Les mines d'Ogassa han merescut articles monogràfics i capítols dedicats a la revolució industrial i al desenvolupament del ferrocarril a Catalunya. Pel que fa a les publicacions comarcals, no són molts els articles que glossen l'activitat minera a Ogassa; ve a la memòria l'article de Perfecte Costa i M. Dolors Santanach «Transport del carbó de la plaça Dolça fins a l'estació de Toralles» que varen recollir, fa temps, els Annals del Centre d'estudis comarcals del Ripollès.

La importància que per a la comarca van tenir les mines d'Ogassa no ha merescut l'atenció que es mereixeria una explotació minera que va jugar un paper important en la revolució industrial que s'estava estenent a Catalunya durant el segle XIX i que va marcar un progrés considerable a les nostres valls. Sense l'activitat minera d'Ogassa difícilment el ferrocarril hauria arribat al Ripollès. Cal recordar el monument al carbó que es va aixecar davant la Universitat de Barcelona, arran de l'Exposició Catalana de 1877, amb un cartell que resava « Riqueza minera de los valles del Ter i del Freser, improductiva por falta de fácil transporte».

Aquesta iniciativa s'ha d'inserir en els esforços que fan els pobles del Pirineu -massa sovint invisibles en l'espai mediàtic- que, lluitant pel seu futur, creen centres d'atracció que permeten conservar la seva identitat i estimular una activitat econòmica que ajuda a lluitar contra el despoblament. En el cas d'Ogassa són uns esforços fets pel poble i amb pocs ajuts oficials, ja que aquests estan adreçats més al patrimoni mil·lenari que al patrimoni industrial.