Avui dia, quan es pregunta a un nen què vol ser quan sigui gran, ja no diu que vol ser astronauta o bomber, com abans, sinó que -tenint en compte l'atur juvenil- exclama: «jo només vull treballar o ser famós!». Segons les últimes dades de l'ocupació a Catalunya, la taxa d'activitat dels joves que volen treballar és d'un 43,9%. A l'Estat espanyol és una mica més baixa del 37% i, en canvi, a la Unió Europea és més alta, del 42,9%.
Mentre que la taxa d'atur de les comarques gironines és del 9,8% (34.750 persones sense feina) la de Catalunya és del 10,53% (380.344 persones aturades). Són uns percentatges d'atur homologables a la mitjana europea. Ara bé, si ens fixem només en l'atur juvenil, veurem que les dades són molt més alarmants. Mentre que la mitjana de la taxa d'atur juvenil a la Unió Europea és del 16,6%, a Catalunya és quasi del doble (29,6%) o d'un desmesurat 37,5% a l'Estat espanyol. Per tant, estem en un sistema econòmic que no és capaç de donar feina als joves.
A més, la contractació juvenil a l'any 2017 va ser a temps parcial en un 47,8% dels contractes. Per tant, la meitat dels joves tenen contractes que no són a jornada completa.
En relació als tipus de contractes dels joves, una gran majoria són contractes temporals, en un 88% dels casos, un xic superior a la que té el total de la població que és del 86,1%. Si ens fixem en la distribució d'aquests contractes per sexes veurem que hi ha un cert equilibri ja que un 50,6% són d'homes i un 49,4% de contractes a dones. Segons les enquestes de població activa, la majoria són contractes temporals no desitjats ja que els joves desitjaríen una estabilitat laboral més gran.
Pel que fa al perfil de la població aturada, la proporció de dones joves a l'atur és superior a la dels homes (53% i 47%, respectivament); el 60% tenen educació general; la seva última vinculació laboral va ser en el sector serveis (69%), i el 21% no han tingut cap ocupació anteriorment. Les ocupacions més sol·licitades són les de treballadors de la restauració, personals i venedors (36% enfront del 23% en el total de la població), seguides de les ocupacions elementals (26% enfront del 31%). Per nacionalitat, la distribució dels joves aturats és similar a la mitjana de la població; 8 de cada 10 ocupats són nacionals.
Per durada de la demanda, la majoria dels joves de 16 a 29 anys estan fins a 6 mesos inscrits com a demandants d'ocupació (el 77%), mentre que en el total de la població la proporció baixa fins al 45%. Per contra, només el 10% dels joves porten més de 12 mesos inscrits, mentre que en el total de la població aquest col·lectiu representa el 40%, sobretot per als aturats de més de 45 anys que tenen moltes més dificultats per trobar feina.
Per tant, tenint en compte que la majoria dels contractes dels joves són a temps parcial i temporals i que les seves condicions salarials són molt precàries (sector serveis i comercials) no ha d'estranyar a ningú que tinguem una població jove (amb un nivell de formació considerable), però molt poc animada i mobilitzada de cares a les seves perspectives de futur.
Des d'ara mateix s'han d'establir mesures com fomentar l'orientació professional dels joves que abandonen els estudis, coordinar la formació professional i el món de l'empresa, promoure la formació i la capacitació professional i vetllar, legalment i socialment, per crear un mercat laboral en condicions dignes per als joves. En cas que no es faci, no hi haurà futur per als nostres joves.
A més, els joves -que tenen moltes potencialitats i coneixements sobretot en les noves tecnologies- també hi han de posar molt de la seva part. Els joves han de buscar, en els nous jaciments d'ocupació, noves possibilitat de feines futures. Ho poden fer pel seu compte o desenvolupant iniciatives de cooperatives destinades als nous negocis del segle XXI. Per exemple, en el camp dels serveis de la vida diària (ajudes burocràtiques, producció i repartiment de menjars i mercaderies a domicili, acompanyament, serveis de neteja a domicili, cooperatives de consum...), atenció infantil (serveis escolars, culturals o esportives de fora de l'horari escolar, joves amb dificultats...), noves tecnologies (aplicacions telemàtiques, telemedicina, multimèdia oci/educatiu, comerç telemàtic, reserves teleserveis...), suport a joves amb dificultats d'inserció laboral, transports col·lectius i sostenibles (empreses de gestió compatida de bicicletes, motos o cotxes elèctrics...), acompanyament de persones amb dificultats, revaloració i rehabilitació d'espais urbans, serveis de cultura i oci (turisme rural, espais d'aventura o rutes i circuits cultural o esportius especialitzats...), potenciació de la cultural local i popular, serveis de medi ambient (gestió i recuperació i comercialització de materials selectius), gestió de l'aigua, agricultura ecologia, serveis dirigits a la població immigrada...
De feina n'hi molta per fer i, com deien els nostres avis, «els cansats fan la feina» o, com va manifestar Aristòtil fa més de 2.000 anys: «més s'estima allò que amb més treball es guanya». Així, una societat que sigui capaç de garantir la feina i les condicions laborals als seus joves farà que es compleixi un dels drets fonamentals que és el del dret a un treball digne, ara que celebrem el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans: «Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur» (Art. 23).
