El vi, com és sabut, està subjecte a la moda. Durant un temps, per exemple, es menyspreaven els vins rosats; ara han tornat una mica, en forma d'escumós, cava o xampany. Hi ha cellers que ja fan servir el mètode ancestral de fer i conservar el vi en àmfores, tal com feien els romans; ho explico al meu llibre La cuina antiga. Ibers, grecs i romans.

La moda actual se centra en els vins subaquàtics. Ja s'ha generat, fins i tot, l'anomenat enoturisme aquàtic. Els visitants poden realitzar excursions de busseig al lloc en el qual s'emmagatzemen els vins que són guardats en gàbies al fons del mar. El Celler de Can Roca, per exemple, s'ha apuntat a aquests vins submarins.

Al mercat ja hi podem trobar diversos vins submarins. Per exemple els de Mira Winery, a Napa Valley, Califòrnia. Inspirats en una antiga beguda trobada el 1978, que va donar inici a una sèrie d'investigacions i experimentacions en diferents llocs, van decidir emprendre el seu propi camí a fi d'elaborar vins submarins. El 2009 van submergir diverses ampolles de cabernet sauvignon durant tres mesos. Avui dia produeixen un chardonnay que ha comptat amb gran acceptació. A Itàlia ja hi ha algun vi escumós (Prosecco) que s'ha apuntat a la moda. El Celler Bisson, liderat per Pierluigi Lugano, va començar a experimentar amb les aigües submarines fa un cert temps. Des que va emprendre aquest camí, han fet «madurar» més de 6.500 ampolles, que es passen fins a 18 mesos al mar de la Ligúria abans de sortir a la venda.

A França, la casa vinícola Chateu Larrivet-Haut-Brion va començar fa gairebé 10 anys l'aventura dels vins submarins. Tot va començar amb 56 litres de vi de Bordeus que es van introduir al mar Atlàntic.

Des del 2016, el gegant del xampany Cliquot disposa d'un celler submarí, que extreu del fons del mar de forma periòdica.

Espelt Viticultors, de la DO Empordà, va mantenir 300 ampolles de vi durant 475 dies en una gàbia a 17,5 metres de profunditat dins el mar. Es tracta de la primera fase d'un experiment pioner: conèixer el comportament de diversos vins i caves sota les aigües marines, amb taps de suro de diferents qualitats, sintètics i de rosca.

Segons l'enòloga Anna Espelt, «les impressions són bones», i alguns vins, com els pensats per a criança, «han suportat bé l'evolució sota el mar, amb una criança molt suau». En la segona fase del projecte els enòlegs continuaran estudiant el comportament dels vins al fons del mar.

El gran avantatge d'envellir el vi sota l'aigua, segons els experts, és que els paràmetres com la temperatura, la pressió, la il·luminació o el nivell d'intensitat sonora es mantenen més estables que en els vins envellits en terra. A més, d'altres factors que també intervenen a millorar el producte són el balanceig de les ampolles pels corrents marins i la microoxigenació a través del suro del tap, si s'escau. En el cas dels vins submarins s'utilitzen taps de suro més densos i amb major diàmetre, fet que permet segellar molt millor l'ampolla.

Costers del Segre també ha fet experiments en aigua dolça i en aquest moment s'hi estan apuntant altres cellers d'arreu.