Dividir suma. Les urnes andaluses han certificat aquesta paradoxa electoral que era impensable fa una dècada. Llavors molts estaven convençuts que la divisió perjudicava la representació institucional dels sectors polítics incapaços d'aplegar-se en una única candidatura poderosa. Però estem vivint temps diferents i que, per tant, ens semblen estranys, i les velles receptes ja no funcionen tan bé com abans.
A Andalusia la dreta s'ha presentat dividida i ha guanyat. Tres partits: l'extrema dreta de Vox, la dreta tradicional i conservadora del PP, la nova dreta liberal de Ciutadans. Entre els tres han sumat molts més vots i escons que les esquerres representades pel PSOE i la coalició Podem-IU. Ara als guanyadors els toca pactar per formar govern, però no sembla que hagin de tenir gaires problemes. Les crides del centredreta europeu perquè s'aïlli la ultradreta no estan fent gens d'efecte en Pablo Casado ni en l' Albert Rivera. I Vox sap que no pot fer fracassar l'expulsió de Susana Díaz.
Separats per guanyar. És el que sempre ha defensat ERC davant de totes les iniciatives de l'espai convergent per aplegar-ho tot en una «casa gran» (naturalment, sota el seu lideratge). Junts pel Sí va perdre vots i escons respecte a la suma de les seves dues parts, i la desagregació els va recuperar al cap de dos anys. Els vots d'anada i tornada van passar per la CUP, que costa de saber quan suma i quan divideix. Més CUP és més gosadia al Parlament, però també un Govern més feble.
Ajuntar-se no suma perquè en aquests temps hi ha poques certeses i moltes fòbies. Gràcies a les xarxes fem política en centenars d'ateneus que es barallen pel sexe dels àngels i es tiren pel cap la implementació de la república, dues qüestions igualment etèries en l'actual correlació de forces. És més fàcil saber a qui no votarem mai de la vida que a qui votarem a les properes eleccions.
A Andalusia hi havia votants de dretes emprenyats amb el PP per la corrupció, d'altres empipats amb Ciutadans perquè havien pactat amb Díaz, i altres que no volen saber res amb Vox. Si haguessin anat junts, molta d'aquesta gent s'hauria quedat a casa. A Catalunya ara mateix hi ha postconvergents que mai no donaran el vot a una llista en què hi hagi gent d'ERC, i republicans que faran el que calgui per no atorgar el sufragi a ningú de la corda de Puigdemont. Si s'ajunten saltaran espurnes, i la CUP pararà el cabàs.
