La moció de censura contra el president Mariano Rajoy fou plenament legítima donat que s'observà de manera exquisida la Constitució i el Reglament del Congrés dels Diputats. Però ben cert és que resultà esperpèntica en la mesura que s'hagueren de sumar diputats de grups polítics no només diferents en la seva ideologia i en el seu programa, sinó fins i tot antagònics, a fi d'assegurar aritmèticament la investidura automàtica de P edro Sánchez.
Diu una màxima matemàtica que «si els sumands són negatius, el resultat també ho serà». Dit d'una altra manera: No es poden sumar peres amb pomes perquè sempre seran peres i pomes, i mai una nova fruita. Aplicat a la política, passa el mateix. Els que cerquen la independència de Catalunya mai no podran sumar a la licitud intel·lectual del seu objectiu aquells que no participen d'aquest. Aquesta setmana s'ha vist i més que es veurà en el futur immediat.
La caiguda de Rajoy, per tant, no té ni pot tenir altra explicació que, per motius diferents, fins i tot contrariats, era una peça a caçar per tots aquells que votaren Sánchez. Una vegada el gallec fou expulsat del tauler, la construcció d'una majoria parlamentària disposada a fer possible un govern estable esdevenia un impossible. En aquesta tessitura s'està i així es prova i comprova que la suma d'emprenyats no atorga serenitat a la política espanyola. Ben al contrari: el galliner encara es troba més excitat que mai. Pablo Iglesias és l'únic que aporta moderació i assossec. Increïble.
El president Sánchez i el vicari Torra es trobaren a La Moncloa per tractar del sempre anomenat «problema català». La posada en escena fou extraordinàriament bona i la gestualitat hi posà la resta. Però... pel primer, tota millora de l'autogovern català passa pels indestriables camins constitucionals; i, pel segon, d'això, res de res, i tot el futur de Catalunya passa per un referèndum sobre la seva pertinença a Espanya o no. Des d'allà on fos, en Puigdemont teledirigia el seu vicari.
Què pactaren Sánchez i Torra? Segons les meves fonts, allò que el temps fa impracticable, i que es resumeix així: Atès que la independència unilateralment proclamada pel Parlament de Catalunya no serà mai i en cap cas acceptada, sinó perseguida pel Poder Judicial, i que la independència pactada via referèndum consentit per l'Estat es troba prohibida per la Constitució, s'aparca el «nucli dur» de la dissidència i es va cap al possibilisme del «peix al cove» utilitzant la comissió bilateral Estat-Generalitat que es troba a l'Estatut d'Autonomia.
S'accepten, per part del govern d'Espanya, dos tipus de discursos: El relatiu als «beneficis» que obtindrà Catalunya i el relatiu als escarafalls del cisma Espanya-Catalunya, però rebaixant el to. Tanmateix, els bondadosos dels socialistes no tingueren en compte que el PDeCAT ja no és l'antiga CiU, com els adverteix el ministre Borrell, que el PDeCAT ho és tot menys un partit polític unit i que el PDeCAT és objectiu a batre pel comandament militar de Waterloo. En el PDeCAT ningú mana i endemés no és fiable. El PSOE no escoltà Iceta.
I així, mentre per part del govern d'Espanya es rebaixa tota tensió dialèctica amb el govern de Catalunya, el vicari Torra fa el contrari. És un incendiari de mena. Dues mostres: Aplaudeix les tècniques de «kale borroka» dels CDRs i diu que la via catalana cap a la independència ha de ser l'eslovena.
Res de nou en el seu pensament, però molt d'alferes provisional de l'Exèrcit d'Espanya com ho fou en plena dictadura franquista. No consta que hagués estat objector de consciència. Llavors obeí i ara crida a desobeir.
El president Sánchez, l'home dialogant que l'independentisme català trobava a faltar a Madrid, ha caigut del cavall. Que no li passin pel damunt el 21-D a Barcelona semblarà un miracle. Ara ja après que els dirigents independentistes catalans no són altra cosa que una colla mal avinguda de mediocres. L'únic que ho podria redreçar tot, respectant-se el seu ideari, en Junqueras, es troba en presó preventiva per culpa de Puigdemont. No és el millor lloc per posar una mica de seny a la política catalana.
