16 de desembre de 2018
16.12.2018
Diari de Girona

Cartes

16.12.2018 | 06:00
Cartes

Els bisbes i les immatriculacions
Mateu Frigoler Teixidor canet d'adri
Als Bisbats d'una església que mai ha deixat el nacionalcatolicisme, en comptes de vigilar i expulsar els seus capellans lladres i pederastres, ara els entrat la dèria d'inmatricular tot el que poden. No sabem si aixó és una consigna del registrador senyor Rajoy per paliar la poca feina dels Registres de la Propietat o és un afany desmesurat d'ampliar encara més el seu patrimoni. Molts edificis religiosos junt amb terrenys i edificacions colindants, cedits i edificats fa centúries per al poble, passen ara per obra i gràcia de l'Esperit Sant en poder de la Santa Inquisició.
Aquet cas d'usurpació es podria donar en l'edifici de l'Assumpta, junt amb la casa i pati situats al centre del poble de Bescanó. La seva inmatriculació seria un greu robatori al patrimoni de tots els bescanonins. Una església amb 55 anys d'antiguitat, últimament abandonada i expoliada per un capellà, que sense permís de ningú i amb personal il·legal, hi ha comés tota mena de robatoris i desperfectes. Un edifici i casa construïts amb l'esforç d'una comunitat que va començar amb la cessió dels terrenys per part de la família Viader, el transport de més de 500 tones de pedra i sorra amb els tractors i remolcs dels pagesos, carregat tot manualment de les platges del riu, fins arribar a la col·locació de la darrera teula. Tot, pagat amb l'ajuda de l'amo de la Grober, senyor Joan Portabella, que venia cada fi de mes al despatx del pare, a liquidar l'última factura. És clar que també hi va col·laborar el poble amb les col·lectes i donatius que cada diumenge aportaven els resignats assistents de les misses i actes religiosos. Com a fill del constructor guardo encara tota la facturació, en ella el Bisbat de Girona no hi figura com a pagador de res, inclús la imatge de l'Assumpta de 3 m d'alçada, obra amb talla de l'escultor barceloní Camps i Arnau, va ésser abonada íntegrament pel senyor Portabella.
Si el Bisbat gironí ha tingut la poca vergonya d'immatricular aquesta finca al seu favor, espero que el nou consistori bescanoní que surti de les properes eleccions posi tots els mitjans per recuperar unes instal·lacions tan importants, que poden ésser, en un futur no llunyà, el nou institut i locals diversos amb una capacitat total de quasi 2.000 m2. L'arquitecte en Josep Ros Casadevall i el constructor en Josep Frigoler Grau, fills de Bescanó, ben segur que n'estarien ben orgullosos.


Derrotats o campions
Jaume Paradeda Pla Riudarenes
En el món de l'esport hi ha guanyadors, perdedors i d'altres que ni fu, ni fa. Però si algú vol ser campió, no ho aconseguirà essent mandrós, pessimista o individualista. Un campió ho serà si té un equip al darrere que el prepari, l'animi i un objectiu a complir: pujar l'esglaó més alt del pòdium.
En el procés català hi ha tota una barreja que cal conduir cap al terreny guanyador, si el que volem és aconseguir el trofeu més preuat que és la República! Segur que tots ens hem trobat amb aquella persona que tot ho veu negre, en aquest cas jo els diria que Catalunya està farcida de campions mundials ja sigui en el món de l'esport, la medicina, la informàtica o en el món de l'economia. No tenim prou motius per ser optimistes?
Amb tots aquests arguments es pot aconseguir que el més pessimista passi a ser optimista. Si tots remem cap al mateix sentit, serem imparables. Ànims! Que no estamos tan mal! Això no sé qui ho va dir, però tenia raó. Cal pensar en positiu! No us sembla?


Tres gallets
joan coll vila Figueres
Tres galls sortits del mateix galliner (Noves Generacions del PP) i de diferents llocs, Rivera de Catalunya, Casado de Castella i Abascal del País Basc, tots tres fotografiats en diferents dates amb el fundador Fraga, també amb Aznar (només faltaria) i tots tres també fent una competició de quin d'ells anirà més en contra i dirà més barbaritats de Catalunya per guanyar-se ­electorat espanyol, però amb un denominador comú, i és que tots tres sempre es posaran d'acord per defensar l'actual sistema sorgit no de fa quaranta anys, sinó que ja en fa vuitanta-tres. L'esquerra, però, històricament no ha sabut cohesionar-se (encara que sigui espanyolista) per fer front al sempre (també històric) bloc monolític de la dreta.
I aquí també tenim que els diferents partits independentistas no es posin tampoc d'acord amb el seu objectiu comú d'empè­nyer tots plegats cap a la independència, per a la qual cosa la ciutadania hem de continuar recordant-los dia sí, dia també el que demana la majoria del poble català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit