Setmana convulsa a la política catalana. Frenètica i alarmant. Cada dia que passa és pitjor que l'anterior, i res fa pensar en una reversió; ans el contrari, ara hem enfilat el camí cap als Balcans. Al marge dels principals temes que han marcat l'actualitat, la majoria dels quals formen part del manual processista, el que més m'ha impactat aquesta setmana és la notícia, publicada en aquest diari, i que no he vist gaire més enlloc, sobre un estudi de l'Oficina Antifrau que revela que els joves són els més tolerants amb la corrupció a Catalunya. De fet, l'estudi certifica que hi ha molta tolerància amb la corrupció, però més en les noves generacions. És comprensible en un país que no s'escandalitza pels 6.000 euros mensuals que cobra la dona de Puigdemont de la Diputació de Barcelona per un intranscendent programa de televisió local. Un 30% dels joves no considera que sigui una pràctica cor­rupta que un càrrec públic accepti regals d'una empresa proveïdora i el 40% tampoc veu malament que un metge de la sanitat pública faci un viatge que sigui pagat per un laboratori farmacèutic. El 81% dels catalans considera que la corrupció està molt estesa a casa nostra, però un 23,5% admet que continuaria votant un partit que es veiés afectat per casos de corrupció. Molts ja ho han practicat a la Dinamarca del sud. Sempre es veu la palla en els ulls dels altres, però mai la biga en els propis.

Aquesta major tolerància dels joves amb la corrupció entronca amb un altre tema altament preocupant: segons diversos estudis, els joves són cada cop més masclistes. Un recent treball sobre l'alumnat de la Universitat de Girona conclou que els joves veuen «normals» moltes situacions d'abusos i assetjament sexual. És aterridor saber que un 11% dels nois (la mitjana d'edat dels enquestats és de 21 anys) no creuen que obligar i aconseguir que es produeixi un acte sexual no desitjat sigui violència de gènere.

Deia José Mújica, quan presidia l'Uruguai, que «invertirem primer en educació, segon en educació i tercer en educació. Un poble educat té les millors opcions en la vida i és molt difícil que l'enganyin els corruptes i mentiders». Ignoro si Mújica va portar a la pràctica la seva teoria (les coses no funcionen massa bé al seu país), però sí que veig que a casa nostra una part de la generació teòricament més ben formada de la història, i amb més recursos que mai per estudiar, fins i tot malgrat les retallades, camina com els crancs en matèria de valors bàsics. Un fracàs de pares i professors, de tota la societat. I un futur descoratjador.