16 de desembre de 2018
16.12.2018

L'estament militar a Girona

16.12.2018 | 06:00

A les primeries del mes de juny de l'any 1808, quan els ciutadans de Girona es decidiren a plantar cara a les tropes napoleòniques, la guarnició disposava d'uns tres-cents soldats del regiment d'Ultònia. Tropa a totes vistes insuficient per parar la terrible envestida d'un potent exèrcit que havia resultat vencedor en totes les batalles en les quals havia combatut contra les forces armades de diversos països europeus. Els paisans hagueren de mobilitzar-se per tal de poder oferir una mínima resistència contra el que es podia suposar que esdevindria. Parat victoriosament el primer atac, el 20 de juny del 1808, era qüestió de preparar-se per a nous enfrontaments. S'afegiren a la reduïda guarnició altres tropes regulars i el paisanatge s'organitzà en l'anomenada Creuada gironina. Durant els set mesos que durà el setge de 1809, la ciutat quedà esgotada, mig destruïda, econòmicament arruïnada i la població dramàticament delmada.

El juliol de l'any 1936 integraven la guarnició tropes d'infanteria, allotjades en el que havia estat convent de Sant Domènec i un regiment d'artilleria, instal·lat en el desamortitzat convent de Sant Francesc de Paula, i en l'edifici que l'any 1912 s'havia bastit per dedicar-lo a mercat de bestiar. Fracassat l'aixecament del 19 de juliol, els caps i oficials foren empresonats i els soldats, llicenciats. Transformat el cop d'estat en una guerra que havia de durar dos anys i mig, es crearen unes columnes de voluntaris que es dirigiren al front d'Aragó, disposats a conquerir la ciutat de Saragossa. S'hi incorporaren també alguns militars professionals que no havien estat d'acord amb la sublevació. Mesos més tard s'organitzà l'Exèrcit Popular, que es nodrí de les lleves que progressivament s'anaven mobilitzant. Comandaments sortits de les acadèmies que s'havien creat motivaren que es tornessin a veure pels carrers de la ciutat militars uniformats.

Després de l'entrada de les tropes del general Franco, el 4 de febrer de 1939, la presència militar a la ciutat fou molt considerable. I quan aquesta presència hauria pogut minvar, l'esclat de la conflagració mundial, amb totes les seves conseqüències, propicià el manteniment de contingents militars a la ciutat i també en les zones frontereres. Situació que continuà després pel perill de les infiltracions dels maquis per la frontera pirenaica.

L'allotjament d'una guarnició molt nombrosa fou molt problemàtica fins que es construïren les noves casernes en el que després seria carrer d'Emili Grahit. Mentrestant i encara per molts anys més, el Govern Militar i l'Estat Major ocupaven la part més oriental del convent de Sant Domènec, on també es trobava una residència d'oficials solters. I un petit destacament del cos d'enginyers. El regiment d'infanteria s'allotjava en el sector occidental del mateix convent i en el temple conventual en la qual s'havia construït un ­entresolat per guanyar espai. Adossats a la façana del convent s'hi havia disposat dues edificacions utilitzades per a cos de guàrdia. El mateix regiment disposava també de l'edifici de les àligues, i en l'espai de la que havia estat capella universitària s'hi havia improvisat un senzill picador per a les pràctiques de muntar a cavall. I durant uns anys un dels batallons de l'esmentat regiment s'allotjava en l'edifici de la Sagrada Família, on per necessitats d'ubicació hi havia soldats dormint pels passadissos.

Els artillers continuaren ocupant l'antic convent de Sant Francesc de Paula i l'edifici que havia estat construït per a mercat de bestiar i que, l'any 1917, l'Ajuntament cedí per aconseguir la vinguda a Girona d'una unitat d'Artilleria, cosa que aleshores es considerava beneficiós per a la ciutat.
Tropes d'Intendència s'allotjaven en un edifici de Santa Eugènia i en un altre del Pont Major. En un pis de la carretera de Santa Eugènia hi havia les oficines del Comissariat de Guerra, que consistien en serveis administratius de l'exèrcit. En el primer pis de la casa número 13 de la Força hi radicava la Caixa de Reclutament i en unes dependències de l'edifici de la Delegació d'Hisenda, de la plaça de Sant Josep hi funcionava la Zona de reclutament i mobilització

Els primers anys de la dècada dels quaranta, l'església de Sant Lluc acollí un batalló de treballadors, que eren presoners de la passada guerra, els quals realitzaren les obres del pont de l'Alferes Huarte i de la plaça del Mercat.

Abans de construir-se la Casa-Quarter de la Guàrdia Civil, la comandància d'aquest cos armat estava situada en un edifici del carrer Anselm Clavé. I la Policia Armada s'allotjava a can Viñas, edifici que ara és la seu de la presidència de la Diputació.

Quan encara no s'havien edificat les residències d'oficials del carrer Coll Turbau i dels carrers de la Creu i del Migdia, els oficials amb les respectives famílies vivien en pisos de blocs de veïns, amb bona convivència amb els civils que habitaven en el mateix edifici.

Des de feia molts anys l'Estat tenia reservat un extens solar en el que havia de convertir-se en l'eixample urbà, entre la via del tren de Sant Feliu i el pla de Palau. En aquells terrenys, els primers anys quaranta s'hi començaren a edificar els que s'anomenarien «Cuarteles nuevos», fins que reberen el nom oficial de «Cuartel Álvarez de Castro». Es parlava que les noves edificacions podrien allotjar deu mil homes. Per tant podrien cobrir, amb escreix, les necessitats de la guarnició de Girona d'aquell moment i fins i tot del que en un futur en pogués presentar. Les obres duraren alguns anys i al ritme que s'anava disposant de pavellons edificats s'hi anaren allotjant les unitats. Primer s'hi traslladà el regiment d'Infanteria, el qual durant un temps tingué una part del seu contingent de tropa en el nou edifici i una altra part a Sant Domènec, fins que es pogué ocupar tot l'espai necessari i abandonar l'antic convent. Els artillers s'hi traslladaren pels primers anys de la dècada dels anys cinquanta. Tenien l'accés per la carretera de Barcelona. Deu anys més tard s'hi afegí l'Hospital Militar, que fins aquell moment ocupava el desamortitzat convent de la Mercè. I pels primers anys vuitanta s'hi traslladà el Govern Militar, amb façana al carrer Emili Grahit, que ja tenia l'aspecte de l'important carrer que és ara.

Finalment quedaren alliberats tots els edificis que bé o malament, més aviat malament que bé, havien servit per allotjar el contingent militar de la ciutat. Sant Domènec s'ha convertit en una facultat universitària. La Mercè, en un centre cultural. En l'espai que ocupaven les tropes i l'antic parc d'Artilleria hi ha les places Calvet i Rubalcaba i Salvador Espriu, amb la plaça Mercat i dos grans blocs d'habitacles.

La moderna organització de l'Exèrcit propicià la desaparició de les que foren noves casernes. On només hi ha quedat un pavelló destinat a delegació del Ministeri de Defensa. L'extens espai que quedà a disposició de la ciutat s'ha convertit en un magnífic i ben concorregut parc i en un pla urbanístic amb moderns blocs d'habitacles. I el modern i espaiós edifici de la Biblioteca Carles Rahola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook