Cartes

Joan Janoher i Sadurní | Vulpellac

Aquest argument és la base tàctica de l'extrema dreta: hauríem de considerar el que s'hi amaga al darrera, la veritat del problema el vivim cada dia i moment.

Només hem de fer un seguiment dels partits dretans, per adonar-nos del que persegueixen. Al meu entendre, tot es mou dintre un interès de desprestigi contra els mossos, i no volen entendre, que aquests actuen amb un organigrama enraigat de persones provinents d'altres cossos policials. Per això, l'actuació del mateix: no pot contemplar el compromís amb els ciutadans de Cata­lunya. Sent axó sí, una base de seguretat i servei mixta. No assenyalem el seu comportament de nefast.

Aquesta qüestió està enquistada per l' incomprensió, en és deixi's de senzill: tot per no voler dir el que de veritat es mou i que la majoria desconeix. La duresa atribuïda en les manifestacions o protestes, són la clau de les violències, per ser aquestes reprimides, per uns principis basics, dels que podríem anomenar infiltrats a un destí de conveniència, per ser molt més renumerat, econòmicament parlant. Podem comparar, com cercar, el perquè de tot plegat. Seria i és injust, els qualificatius que reben els Mossos d'Esquadra, com també, per part del Conseller d'Interior, supeditat a les jerarquies i comandaments de la contundència estricta.

Els bascos, en Gandhi i l'home emmascarat

Joan Boronat Lecha | Blanes

Dissabte 8, al programa FAQS, Miquel Sellarès i Perelló va mencionar el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya. Resulta que la dita entitat promourà i afavorirà l'estratègia a seguir, però quan Catalunya sigui un estat independent, la qual cosa em va decebre, perquè, santa innocència, em pensava que estudiava estratègies per aconseguir la independència.

Als bascos, l'estratègia de la violència, que en un principi era per lluitar contra la dictadura franquista, els ha procurat una millora econòmica, però dins d'Espanya. En l'altre extrem, la no-violència d'en Gandhi va servir per aconseguir la independència de l'Índia.

Crec que, aquests grupuscles que practiquen la violència, una de tres: o només aspiren a millorar l'autonomia de Catalunya; o cauen en la trampa de les provocacions del «gobierno» de torn, com pot ser voler celebrar un consell de ministres a Barcelona; o són infiltrats espanyolistes que volen que hi hagi morts. No hi veig una quarta explicació. Quant al moviment de protestes que s'està organitzant en ocasió de la nova provocació espanyolista, espero que siguin assentades pacífiques a tot arreu. Sense enfrontar-se als mossos, que s'haurien de dedicar a identificar emmascarats; mentrestant, l'assentada es pot fer una mica més amunt o més avall. I sobre tot, no ajuntar-se amb emmascarats ni permetre que ells s'ajuntin als pacifistes, perquè poden ser infiltrats que només volen més autonomia, o ni això.

Tot i que, ni amb la via pacífica, serà fàcil arribar a la independència. Espanya només vol Catalunya pels calés. L'estratègia és revertir la direcció dels diners perquè hagin d'enviar a Catalunya més diners dels que puguin emportar-se. Aconseguir això hauria de ser la feina del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.