Fa unes setmanes, tot presentant a la Llibreria 22 la nova novel·la detectivesca de Jordi Basté i Marc Artigau, vaig poder esplaiar-me amb la meva experiència periodística en matèria de crònica negra. A partir de 1978 - jo llavors en tenia només 18- vaig substituir Jaume Sureda Prat tots els juliols, quan ell feia vacances, al capdavant d'una de les seccions més importants i llegides del diari: «Sucedió en Gerona». Era un relat del succeït a les nostres comarques en matèria de desgràcies en forma de crònica. Fins aquell moment, quan no hi era en Sureda, la secció quedava en mans de Jaume Teixidor, qui signava com a Jaime Devesa. L'any abans, en Sureda ja m' havia encarregat que ajudés Teixidor a redactar la secció aportant-li notícies, ja que ell estava molt enfeinat. Aquell 1978 decidiren que jo ja «estava preparat» i em fou lliurada íntegrament la responsabilitat de la secció.

Dijous passat, en el col·loqui que va organitzar Ràdio Girona amb motiu dels seus 85 anys i l'obertura d'una sala sobre l'emissora degana gironina al Museu d'Història de Girona, vaig tenir la sort de compartir-lo, entre altres companys, amb en Jaume Teixidor. Aquest ha complert magníficament 85 anys. Els mateixos que Ràdio Girona. De fet, com es va cuidar de recordar el moderador del col·loqui, en Jordi Grau, en Jaume és nascut a les acaballes de les fires de 1933, exactament el mateix dia que la inoblidable Francina Boris llançava a l'aire les primeres paraules dirigides als gironins. «Aquí Ràdio Girona, aquí EAJ 38 Ràdio Girona. Amics, volem que escolteu aquesta emissora. Ara tenim una veu».

El col·loqui em va permetre agrair novament la generositat d'en Jaume Teixidor i de molts altres companys quan, en produir -se el canvi de règim, l'obertura de la llibertat de premsa i les noves possibilitats de fer informació ens van acollir i ajudar a tota una generació de gent molt jove. Al debat, en Jordi Grau, company de les meves primeres escomeses a Ràdio Girona de la mà d'en Narcís Planas i en Jordi Xargayó, entre d'altres, va saber alternar alguns temes ben actuals amb donar joc al que realment tots volíem, que era escoltar en Jaume Teixidor. Un pou d'anècdotes sobre l' emissora i sobre la ciutat, explicades amb una gràcia insuperable que feren les delícies dels assistents.

En Narcís-Jordi Aragó, que en la seva joventut tingué una gran dedicació i protagonisme a les retransmissions d'obres teatrals a Ràdio Girona, solia explicar una anècdota -recordada per Grau- que descrivia perfectament la importància que tenia Ràdio Girona a la postguerra, quan ni hi havia televisió, ni les ràdios barcelonines arribaven a Girona amb qualitat suficient. Ràdio Girona esdevenia el principal i més directe sistema de comunicació dels gironins. Quan feia bon temps i les finestres eren obertes, Aragó anava passejant de casa seva a les Ballesteries fins a la plaça del Mercat escoltant les ràdios que tenien sintonitzades les cases sense arribar a perdre fil del programa en cap moment. En aquest àmbit ciutadà amb la ràdio com a gran protagonista, a Ràdio Girona i també molts anys a La Veu de Girona, en Jaume Teixidor es va convertir en un dels personatgesmés populars i estimats pels gironins. Bàsicament dedicat a l'entreteniment i sempre amb alegria, bon humor i empatia cap als oients: « De lo bueno lo mejor, Jaime Teixidor».

Aquesta popularitat el va portar que es reclamés la seva presència a tota mena d'esdeveniments artístics, musicals i socials, que presentava arreu de les comarques gironines. Estimació era el que recollia en Jaume. Vaig tenir el privilegi de compartir moltes trobades amb ell i amb el seu gran company i amic, en Manel Bonmatí i Romaguera. El senyor Bonmatí era una gran personalitat de la ciutat. Corredor de comerç, president de l'associació de la premsa de Girona, alcalde accidental de Girona per la Lliga abans de la guerra, mecenes de la revista Presència i columnista esportiu a En voz baja, del diari, on signava «Gol». El senyor Bonmatí presidia el jurat de Buscando a la Fama el revival del mític concurs radiofònic de Ràdio Girona presentat per Teixidor i que va posar en marxa Joan Baró, propietari de la discoteca Màquina a mitjan anys setanta. Jo formava part del jurat que cada divendres sopava al Saratoga abans de pujar a la discoteca de Montjuïc. Aquelles trobades amb en Jaume Teixidor i el senyor Bonmatí foren lliçons de vida.

Gràcies!