L'esquerra pàmfila està abonant el camp a la dreta amb una alegria que avergonyiria els esquerrans autèntics, de tot just fa una generació. Els temes que preocupen avui l'esquerra són, per exemple -segur que me'n deixo, tan vastos són els seus interessos- l'ús del llenguatge inclusiu, criticar el maltractament animal, reclamar a tota hora la paritat, fer llistats de cançons que menystenen algun col·lectiu, manifestar-se contra el consum de pernil, criticar els caçadors, procurar que els escolars no pateixin traumes per culpa dels suspensos, no fer servir segons quines expressions que poden resultar ofensives, censurar la publicitat sexista, utilitzar el hashtag #metoo, inventar paraules cool com empoderar, migrants o heteropatriarcat i tant de blablabla com sigui necessari. Ah, i a Catalunya, mostrar connivència amb els CDRs, com si fossin aquests, que no deixen d'emprenyar els ciutadans normals -sí, he dit normals-, els necessitats d'empara. Amb tal panorama, no sé com hi ha qui s'estranya del creixement de Ciutadans i de l'auge de Vox: a qui ha de votar, la gent que vol que li resolguin els problemes reals del dia a dia? Esperen que voti a qui com a màgica solució als seus maldecaps li proposa pagar per les bosses de plàstic i no escoltar Maluma?
Jo, quan algú comença un discurs o una entrevista amb un «tots i totes hauríem de» o amb un «som molts i moltes que», ja desconnecto, perquè tinc la certesa que és idiota. Amb aquest senzill mètode m'estalvio perdre el temps escoltant burrades. El mateix faig quan algú és tan capullo de criticar novel·les o cançons per la seva temàtica, com si la ficció hagués de ser sempre bonica. Els engego a prendre pel cul, tot i saber que els molt ignorants m'acusaran d'homòfob.
En lloc de prendre nota i atrevir-se a tractar els assumptes que afecten els ciutadans, la reacció de l'esquerra ha sigut la previsible: cridar «que ve el feixisme», reclamar cordons sanitaris i intentar recuperar al carrer el que perden a les urnes per incompetents.
I si ara jo acabo aquest article afirmant que l'actual esquerra es comporta com un grupet de nenes adolescents d'un col·legi de monges, hi haurà qui m'acusarà de sexisme. I saben què? M'importarà un rave.
