18 de desembre de 2018
18.12.2018

Temps guanyat

18.12.2018 | 00:34

Una altra vegada temps guanyat al temps. Temps guanyat a la roda del temps que no es detura mai. Tornem a encarar un altre desembre que tanca un any molt difícil, tensionat per la gravetat dels esdeveniments que s'han anat succeint i que ens han portat a una espiral creixent de comportaments, declaracions i actituds que no presagien un començament d'any millor. Les espirals creixents de violència física i verbal són molt perilloses perquè acostumen a no tenir aturador. I serveixen a uns interessos concrets. Ens situen en èpoques anteriors que semblava que havien estat superades. Els extrems es toquen. La crispació, la informació-desinformació, la rapidesa amb què tot flueix sense massa interès a escoltar les opinions contrastades, el menyspreu sistemàtic dels darrers 40 anys fruit de la falta de perspectiva històrica, i el poc sentit comú ens aboquen indefectiblement a un final d'any en consonància amb el que han estat els mesos, les setmanes i els dies del 2018 que ben aviat acomiadarem per rebre l'any nou plens de bones intencions que no poden amagar, però, la preocupació i la incertesa amb què vivim aquest temps guanyat.

Un temps guanyat al llarg del qual Girona ha batut el seu rècord històric de població, que ja ha arribat a 752.000 habitants segons vaig llegir el passat divendres en aquest mateix diari. I que és un creixement que ha tingut lloc, bàsicament, per la immigració que ha arribat a les diferents comarques gironines: marroquins, hondurenys, persones del país que han tornat de fora, colombians, romanesos i russos. De més quantitat a menys. Sempre a la recerca d'una vida millor que no és tan fàcil trobar-la com es pensava. Perquè aquí seguim immersos en una crisi de dimensions considerables que en aquest període de l'any es fa més evident.

Els llums de Nadal, però, ens tornen a convocar, malgrat tot, a les trobades familiars, a compartir il·lusions i nous projectes. Malgrat tot. I que no faltin. Que no ens falti aquesta llum interior que ens vertebra i ens manté dempeus en aquest temps guanyat que se'ns presenta convuls i sorollós. Que no ens falti tampoc, mai, la diversitat d'opinions, la pluralitat i el respecte mutu que darrerament veig trontollar massa sovint. Ja ho he escrit i ho torno a escriure: els extrems es toquen. El temps guanyat a través de tant temps guanyat no es pot perdre. No ens ho podem permetre. Diversitat, pluralitat, respecte. Transversalitat. Reflexió. Responsabilitat. Solidesa. Diàleg. És el que ha fet gran aquest país. Que és el de tots. Ni més ni menys. El de tots aquells que estan disposats a compartir i a defensar veritables espais de llibertat i de convivència. Des de la maduresa, l'honestedat i la tolerància. Personals i col·lectives.

Temps guanyat al temps. Temps per a cadascun de nosaltres. A punt per començar el 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook