Aquests dies el Govern i les entitats sobiranistes estan convertint un fet normal com és que el Consell de Ministres vingui a reunir-se a Barcelona en un problema enorme i, de passada, intentant fer-nos creure que saben on van i que estan units. El govern ( Torra i Artadi) va començar dient que era una provocació i demanant al poble que es manifestés. Fins i tot van arribar a insinuar que els Mossos no actuarien, que no mantindrien la seguretat. En dies successius han anat dient primer que no era una provocació i després que els Mossos garantirien la seguretat com corresponia. Quan escric això estan en negociacions per veure si es fa una reunió dels presidents com havia demanat Sánchez i ara també demana la patronal catalana. I ara sembla que tenen por que hi hagi aldarulls poc cívics i demanen als que encoratjaven fa tan sols uns dies que no en provoquin. Tot plegat, els ho ben asseguro, ho trobo un desgavell, sembla que juguem al joc dels disbarats.

Tot això m'ha recordat un llibre que els recomano, és el titulat Abans del 6 d'octubre i és el dietari que Amadeu Hurtado va escriure entre maig i setembre de 1934, mentre defensava davant el Tribunal de Garanties Constitucionals la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya i que el Govern de la República havia recorregut. Resumint molt, el dietari explica com en ser enviat a Madrid pel president Companys, Hurtado va assolir ràpidament un acord amb el govern d'Espanya que preservava la quasi totalitat de la llei. En Companys li va dir que no era acceptable gesticulant i llançant tot tipus d'amenaces. A Catalunya es va crear un ambient de lluita contra el Parlament i el Govern espanyol, tothom cridava, molt soroll. Va durar uns mesos, l'Amadeu Hurtado a la vista que ja no podia fer res més va tornar a Catalunya. Uns mesos més tard es va arribar a un acord que va ser el que es va acabar aplicant en el que es preservava molt menys del contingut de la llei inicial que en l'acord al que havia arribat als pocs dies de ser a Madrid l'Amadeu Hurtado. En resum molta fressa i poca endreça per dir-ho en forma de refrany català. L'exemple serveix pel cas actual. De la definició de provocació inicial podem passar a una reunió dels dos Presidents amb consonància amb la normalitat democràtica però abans s'havia de generar un soroll innecessari amb conseqüències encara per veure, esperem no prendre mal. I sóc dels convençuts de que la reunió de Presidents tindrà lloc. La Història sembla que es repeteix.

A part del 21-D, el soroll ens acompanyarà encara un temps. Al gener està previst el començament dels judicis i la resolució dels recursos dels presos plantejades al Constitucional. Els que em llegeixen saben la meva opinió contrària a les presons preventives i a la tipificació com a rebel·lió però també vull reiterar que és fals el que diuen i defensen els presos, que no van fer res mal fet. Però els que donem raons no som precisament els més escoltats en el clima de crispació en el qual ens han situat. I afegeixo, ni les actuacions que s'estan portant a terme són les millors per defensar els líders empresonats i retornar a un clima de diàleg seriós.

Mentrestant Catalunya no es governa: ni es fan lleis (aquesta és la legislatura amb menys activitat parlamentària) ni es tracten els problemes que afecten els ciutadans. Som la comunitat (amb Castella-la Manxa) que menys ha revertit les retallades en serveis bàsics fetes en els primers anys de la crisi, quan Artur Mas tenia un pacte aquí i a Madrid amb el PP. El no govern ha portat que el 2017 hagin tornat a augmentar fins al 20% les persones amb risc de pobresa i l'informe de Safe of Children sobre la situació dels drets dels infants a Catalunya assenyali que la pobresa infantil ha crescut un 10,6% en un any (2016-17) i que la taxa de pobresa infantil ha sigut el 2017 del 28,5 % (4,5 punts més que el 2016). Potser el Govern català podria governar i resoldre els problemes, cosa que sempre és molt més complicada que gesticular i encoratjar rebel·lions contra molins de vent. Curiosament els que governen Catalunya (amb el suport de molta gent que es diu d'esquerres) continuen essent els fills de Pujol i Mas (la dreta catalana) que es reinventen per mantenir-se en el poder. El govern Sánchez va portar esperança i ara aporta uns pressupostos que podrien ajudar a resoldre problemes socials però no sembla que els que suporten el govern estiguin per aprovar-los, amb la qual cosa continuarem augmentant els problemes socials que comentava. Aquí tampoc els sensats tenim res a fer, superats pel populisme.

No vull acabar sense felicitar Federalistes d'Esquerres perquè hagin estat escollits com a interlocutor català pels federalistes europeus reunits fa pocs dies. Substitueixen una organització no estrictament federalista com és Horitzó Europa (tenia un lligam difús amb el federalisme fins que es va passar al sobiranisme). L'Europa no governamental (la governamental sempre ho ha tingut clar) va clarificant la seva posició i veient les coses amb més racionalitat.