Desconec què passarà. A les hores en què vostè està llegint el diari, ja tindrà molta informació. Desitjo que les amenaces no es compleixin, que tots hàgim pogut arribar al nostre lloc de treball, a la visita del metge, al col·legi, a passar un moment d'esbarjo i oci si es dona el cas, sense cap problema. Que el Consell de Ministres se celebri finalment a Barcelona no em sembla cap tipus de provocació. És posar fi a una situació anòmala. Tant de bo s'hagués produït abans. Tant de bo torni a passar. Que de forma legal hi pugui haver grups de persones que es vulguin manifestar o fer vaga per demanar x o z és un dret, sempre i quan no sigui en perjudici de la resta de ciutadans. Els serveis mínims i la llibertat de moviments han d'estar sempre garantits. A hores d'ara, durant la setmana, és cert que els sectors més radicals del moviment independentista ja han guanyat la primera partida. Per si de cas, obliguen les empreses, escoles, centres de salut i ciutadans en general a prendre mesures de prevenció. Si aconsegueixen, com pretenen, perjudicar la vida habitual de les persones, amb més o menys caos, amb més o menys violència, no són conscients que el principal perjudicat, a banda dels catalans i Catalunya, serà el seu moviment. Si immobilitzen Catalunya, obriran el pas a un nou capítol: una intervenció, via aplicació de la llei de seguretat nacional, o una repetició del 155 a la comunitat. Tenint en compte que la Generalitat i el seu president no només no legislen, sinó que pressionen a favor dels CDRs, Pedro Sánchez deixarà de tenir arguments en contra de la intervenció. A menys, és clar, que es produeixi un miracle de Nadal i ahir a la nit, mentre esperàvem, Torra -després de parlar amb Sánchez- demanés parar la invasió dels nostres caminants blancs.
