Au, vinga, qui la diu més grossa. Qui tira més llenya al foc. Qui demostra amb més convicció que la Història comença en el moment que la seva persona va tenir una idea i la va deixar anar sense engaltar.

Pablo Casado fa surf sobre l'onada de la indignació per la mort de la mestra zamorana Laura Luemo, i ja abans que s'identifiqués l'autor estava atacant el Govern perquè no derogués la cadena perpètua. Si això no és populisme, que algú em digui què és. I com que és de bon demagog aprofitar totes les ocasions, o forçar-les si cal, Casado s'ho fa venir bé per introduir la qüestió catalana en la mateixa intervenció parlamentària. I la hi fica titllant Quim Torra de ser un «desequilibrat» (aquesta és l'acusació amable) que «vol un vessament de sang i una guerra civil». Apa, som-hi, «a por ellos» amb el bomber piròman encapçalant la tropa de la indignació: tots a la presó i llançar la clau, tant els homicides com els independentistes unilateralistes.

Naturalment, Casado voldria que Pedro Sánchez no s'hagués reunit dijous amb Quim Torra, perquè considera que la simple proximitat protocol·lària ja és una concessió inadmissible per a qui vol «trencar Espanya» i a qui destituirà en el primer decret que signi quan sigui president del Govern, una hipòtesi que podria fer-se realitat segons les enquestes. La triple dreta sumaria al Congrés i el sanchisme esdevindria un parèntesi perfectament reversible. Si aquesta mena de Santa Aliança patriòtica que inspira Aznar aconsegueix el poder, el 155 de Rajoy ens semblarà una sessió de pessigolles. Si fan el que prometen a Catalunya, obtindran qualsevol cosa excepte pacificació i desarticulació de l'independentisme.

Per ajudar els escassos moderats pactistes que queden a Madrid i a Barcelona, el Parlament de Catalunya ha acordat declarar que la Constitució del 1978 era «antidemocràtica i antisocial». Apa. Esmena a la totalitat a la llei que van avalar amb el seu vot favorable 2,7 milions de catalans quan érem menys de sis milions, i no set i mig com ara. Va dir que sí un 90% dels que van anar a votar. O, comptat d'una altra manera, un 61% del total del cens electoral. Cap altra votació ha tingut aquest resultat. Que rucs, tots plegats, els catalans de fa quaranta anys que van votar una Constitució antidemocràtica i antisocial pensant que guanyaven en llibertat i en drets amb relació a la situació anterior. Sort que el Parlament els acaba de mostrar la llum de la veritat.