24 de desembre de 2018
24.12.2018
Diari de Girona

Bon Nadal

24.12.2018 | 06:00
Bon Nadal

Un any més el Nadal, la commemoració del naixement de Jesús a Betlem, omple de goig l'Església i el món. És Déu que es fa home i que ve a nosaltres a compartir la nostra vida i la nostra història. I en el Nadal, els creients, encara que per tradició cultural també ho fan molts no creients, posem el pessebre i l'arbre de Nadal, dos signes que, com ha dit el papa Francesc, «mai no deixen de fascinar-nos», ja que «ens parlen del Nadal i ens ajuden a contemplar el misteri de Déu fet home, per estar a prop de cadascun de nosaltres». En el pessebre, com ens diu el Papa, «descobrim un reflex de la llum i de la tendresa de Déu» i per això el pessebre ens ajuda a viure la festa del naixement de Jesús.
És en el pessebre, amb Jesús, Maria i Josep, amb els pastors i els mags d'Orient, on descobrim la presència del Déu Infant, que és acollit pels senzills i pels nets de cor, pels pobres i per aquells que confien en Déu. Jesús no és acollit pels poderosos com Herodes (i com els Herodes actuals), ni pels orgullosos, ni tampoc pels qui són insensibles al sofriment del nostre món. Per això el Nadal ens convida a la fraternitat, que ens fa descobrir el Déu Infant ens els qui pateixen. I per això mateix posem al pessebre els pastors, que són els pobres, com avui ho són els refugiats o els immigrants. I també els qui no tenen res, com Maria i Josep, que no van trobar un lloc per refugiar-se, com els qui avui viuen al carrer. I els mags vinguts d'Orient, que guiats per una estrella buscaren el Déu Infant. Per això el pessebre de l'extremadreta no té ni mags, és a dir, estrangers, ni pobres. El pessebre de l'extremadreta no vol immigrants, ni refugiats, ni àrabs, ni negres, com els Reis d'Orient.
Nadal és el Déu-amb-nosaltres. Per això en Nadal, com ha dit el Papa, «no neix un arbre. Neix Jesús», la Paraula de Déu, el Déu que es fa carn. I per això els cristians no podem celebrar un Nadal sense que es noti. Difuminat, maquillat o desfigurat. Un Nadal en el qual el consumisme, la festa i la gresca no ens deixen vore el misteri de l'amor de Déu, revelat en l'Infant de Betlem. Com ha dit molt encertadament Núria Iceta (El Periódico, 12 de desembre de 2018), «Nadal és despullar-se de tot i anar a la senzillesa d'un estable, del naixement d'una promesa de futur. És la simplicitat d'una família que trenca esquemes». I és que els llums al carrer i els dinars i sopars o els regals poden emmascarar i amagar l'autèntic significat del Nadal. En aquests dies de Nadal, com diu Núria Iceta, desgraciadament, «l'excés de llums no és per veure-hi millor, sinó per enlluernar-nos i difuminar els matisos».
Dissimular o amagar el Nadal és mirar cap a una altra banda. És tenir Jesús (i amb ell tothom qui pateix) segrestat o oblidat. Per això l'any passat l'amic Joan Francesc Mira, escandalitzat per aquells que amaguen l'autèntic sentit del Nadal, m'escrivia un mail que, amb el seu permís, reprodueixo: «Per a mi és molt trist, cada any, comprovar l'estupidesa (cultural i històricament suïcida) de tants suposats «progres», «laics», o gent que es diu d'esquerra, que pretenen deixar sense contingut una festa que, sense el fonament cristià, resulta buida i banal». I continuava Joan Francesc Mira: «Així, el Nadal seria només menjar i beure, fer gresca, consumir i tot això....una pena». L'amic i escriptor valencià em deia encara: «Només faltava el 'Papà Noel', vingut des dels boscos boreals, a substituir els nostres pobres pastors de Betlem i els entranyables Reis de sempre. En fi, estimat, que entre els fidels profunds com tu i els teus companys, i els cristians «practicants» i culturals com jo, no sé si aconseguirem aturar el disbarat destructiu d'una «laïcitat» mal entesa i pitjor aplicada».
I és que el Nadal és la festa de l'amor de Déu. Per això el bisbe màrtir Òscar Romero deia el 24 de desembre de 1979, uns mesos abans que l'assassinessin: «Hauríem de buscar l'Infant Jesús, no en les imatges maques dels nostres pessebres. Hauríem de buscar-lo en els nois desnodrits que han anat a dormir sense sopar, entre els nois que venen diaris i que s'adormiran embolcallats en els periòdics, als portals».
Que el Nadal ens faci descobrir l'amor de Déu, per així reconèixer l'Infant del pessebre en els pobres, en els immigrants i en els refugiats, en els qui viuen sols, en els qui estan a la presó o a l'exili, en els ancians abandonats o en els nois que passen fam. Que el Nadal ens ajudi a deixar de banda els egoismes i la superficialitat de vida, el consumisme i la indiferència envers els qui pateixen.
Que el Nadal, que el Déu-amb-nosaltres, ens ajudi a sortir de nosaltres mateixos per anar a l'encontre de tots els qui sofreixen.
Bon Nadal!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook