Un dels problemes que han d'afrontar actualment molts Ajuntaments d'arreu és el top manta, que està envaint passejos, places, incloses les andanes dels metros. És un problema que en diferents ciutats s'està cronificant perquè no troben una solució que permeti reduir o eliminar una situació que afecta no només als comerciants i als vianants, sinó també els mateixos governs municipals per les distintes opinions que sobre en tenen els partits polítics.
Uns consideren que per acabar amb aquesta activitat il·legal s'ha d'aplicar la llei en tota la seva amplitud, tant en l'àmbit administratiu, fiscal o penal. No es pot permetre l'incompliment de les normatives que regulen, entre d'altres, l'ocupació viària, la venda de productes falsificats, incomplir els pagaments d'impostos o taxes, treballar sense estar donats d'alta a Hisenda o a la Seguretat Social. És un greuge comparatiu respecte als comerciants que per obrir els seus negocis han de complir una sèrie de requisits legals. Si algun d'aquests comerciants infringissin qualsevol d'aquestes normes, les autoritats competents tancarien l'establiment fins que el titular d'aquest complís amb el que està establert legalment. Per tant, és evident que defensin la igualtat de condicions per a tots els venedors. Ser vulnerable no eximeix als manters de complir les obligacions ciutadanes.
Altres opinen que el que s'ha de buscar és la integració dels manters en el món laboral. A més, manifesten que perseguir-los de forma constant, persistent i, de vegades, amb la confiscació dels productes que venen és una actitud racista. Els immigrants són persones que s'han vist obligades a emigrar dels seus respectius països per buscar un mitjà millor per a viure, per això no tenen més remei que vendre el que poden per subsistir. Hi ha qui culpa als empresaris i a les indústries de la situació actual que provoca l'existència dels manters. Els preus que fixen als seus productes no estan a l'abast de molta gent i això condueix a la falsificació que permet un preu més apte per la majoria de butxaques.
No és estrany pensar que la disputa política d'uns i altres hagi permès que aquest problema s'hagi enquistat, de tal manera que com que no s'ha aplicat la llei en el seu moment oportú, ara sigui tan difícil trobar un medicament suficientment eficaç per aturar la malaltia. Hom pensa que no hi ha voluntat dels governs municipals per a acabar amb el top manta.
Actualment, hi ha poblacions del litoral català que tenen greus problemes per eradicar aquesta activitat il·lícita. A part de Barcelona, estan afectades Cambrils, El Vendrell, Sitges i Roses, entre d'altres. Un exemple de l'amplitud del problema es troba a Roses amb aproximadament 400 manters que ocupen totalment el passeig marítim. Malgrat les actuacions realitzades, no han estat prou eficaces per a foragitar els venedors il·legals. Tot el contrari. Sembla que el fet de no ser capaços d'eliminar aquests negocis doni peu a què vinguin més manters.
No obstant això, el govern, sigui municipal, autonòmic o estatal, han de deixar de banda les discussions partidistes per unificar criteris de forma que el problema del top manta tingui una solució immediata. S'ha d'aplicar la llei vigent, missió que l'administració està obligada a fer complir en tots els aspectes i àmbits. En el cas que la legislació no produeixi el resultat esperat, és imperatiu establir noves normatives més efectives. La qüestió no és una altra que, de la mateixa manera que tothom té dret a iniciar el negoci que consideri oportú, també és raonable que tots respectin la llei en idèntiques condicions.
