El passat dia 18, les autoritats xineses (liderades pel seu president, Xi Jinping) van celebrar el 40è aniversari del Gaige Kaifang o procés de Reforma i Obertura, emprès el 1978 sota el comandament de Deng Xiaoping per obrir-se al món i desenvolupar un model de capitalisme autoritari, sota el control del Partit Comunista.

Quatre dècades després, els resultats del canvi han estat espectaculars: el PIB per càpita ha passat de 56 a 8.630 dòlars, l'esperança de vida ha augmentat nou anys (dels 68 als 77) i, sobretot, 700 milions de xinesos han abandonat la pobresa (de manera visible, en el món rural). Dades com aquesta última haurien de ser suficients per contrarestar l'agorerisme regnant (especialment, en el Primer Món), en el sentit que el món va malament.

I és que, tal com s'apunta a Factfulness, llibre recentment publicat en castellà, escrit pel difunt metge i estadístic suec Hans Rosling, el planeta va força millor del que creiem, si ens fixem en dades objectives. Per exemple, a molts potser els sorprengui saber que la pobresa mundial s'ha reduït a la meitat, des que va començar el segle; que el 80% dels nens de tot el món estan vacunats o que aquest mateix percentatge de persones gaudeix d'electricitat, en el conjunt del planeta.

Llavors, per què no som conscients d'això? A part dels biaixos (els mitjans ofereixen més cobertura a les «males «notícies que a les «bones»), és probable que no ens agradi saber que la millora de la resta del món (especialment, en països asiàtics) va acompanyada de retrocessos relatius al benestar dels narcisistes i encara pròspers occidentals. Faríem bé en pensar-hi, durant aquest Nadal.