L'escudella de Nadal és un plat típic del dinar d'aquesta diada. El Costumari Català de Joan Amades recull la recepta tradicional d'aquesta «olla de les quatre ordres mendicants, dita també de les quatre carns, perquè obligadament havia d'entrar-hi carn de porc, de bou, de gallina i de moltó».

Es tracta d'una escudella de festa que també es coneixia com la «dels quatre evangelistes i dels set sagraments», en una equiparació irònica i irreverent: «El gall anava associat a sant Pere, perquè el gall va cantar quan va negar Jesús; el xai amb sant Joan Baptista, que parlava de Jesús com de l'anyell de Déu; el porc amb sant Antoni abat; i el bou amb sant Lluc», l'únic evangelista de veres.

L'etnòleg i folklorista narra que: «aquests sants protegien i afavorien la diada, i que guardaven, de tot mal. Si hom negligia algun element,el sant desconsiderat s'enutjava contra qui no l'havia considerat prou i li provocava alguna desventura».

Pel que fa als set sagraments, eren cigrons o mongetes, nap, patata, api, pastanaga, col verda i xirivia o altres productes de l'hort.

Bé, les quatre classes de carn serien com una benedicció dels evangelistes i els set sagraments (baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, unció dels malats, ordre i matrimoni) com a senyals sensibles de la gràcia divina. I tot en un mateix àpat!

De fet, cap català de soca-rel és capaç de resistir-se a aquest bé de Déu. Per fer l'escudella es tiren les carns i els ossos en una olla amb aigua. Del porc, cua, morro, peu, orella i un os de pernil. De la vedella, garró i conill d'espatlla. De la gallina, ales, potes i carcanada. Del xai, braó, cua, coll i pit. Es fa bullir unes dues hores, a foc lent.

Passada la segona hora s'hi afegeixen llegums i hortalisses i es deixa bullir una hora més. Després s'aboca la pilota, un símbol d'identitat, feta amb carn picada de vedella i porc, cansalada, pa sec, ou, all, julivert i farina. Tot seguit s'hi tira una botifarra blanca, una de negra i unes patates senceres.

Al cap de mitja hora, es cola el brou i es posa en una nova olla junt amb un grapat de galets grossos que s'han de coure uns vint minuts. En acabar, es serveix la sopa i, en una plàtera, les carns, les botifarres, la pilota i les verdures.

Qui rebutjaria un aliment de déus i herois? Només aquells curts de gambals.

Per tant, és comprensible que els polítics empresonats abandonessin el dejuni. Així podran assaborir l'escudella de Nadal. I és que l'esperit és prompte, però la carn és feble. A més, aquesta ambrosia és part de la idiosincràsia catalana, o sia, que imprimeix caràcter.

Per això, per Nadal, fer escudella és fer república.

Bon Nadal i bon any 2019 per a la gent de bona voluntat.