Pompeu Fabra morí el dia de Nadal de l'any 1948 a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord.

Dos aniversaris han motivat, precisament, que aquest 2018 hàgim celebrat l'Any Fabra: 150 anys del seu naixement i 100 de la publicació de la Gramàtica catalana.

Aquests mesos han obert un torrent cabalós que ha generat moltes activitats. Es poden comptar més de 750 iniciatives, de caire acadèmic, divulgatiu i lúdic, les quals han pres les formes més variades: concursos, conferències, espectacles teatrals, exposicions, publicacions, rutes, titelles...

La llengua catalana, per diferents circumstàncies, havia arribat al segle XX amb unes dificultats que en comprometien el futur. Calia dur a terme una reforma ortogràfica, gramatical i lèxica. Calia deixar-la a punt per a tots els estils i les funcions i, alhora, que els parlants de tots els territoris s'hi sentissin còmodes.

Fabra -des de la constància, la passió, el rigor, el talent i el treball- n'acceptà l'encàrrec. Els fruits anaren arribant: Normes ortogràfiques (1913), Diccionari ortogràfic (1917), Gramàtica catalana (1918), Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)? I l'aprovació dels escriptors i de tots els qui escrivien en català, també. La seva labor deixà un «instrument» apte, digne, modern, ric i útil per a ser utilitzat en qualsevol camp de la vida humana. El pas de les dècades ha confirmat la validesa de la seva tasca ingent.

Fabra era una persona estimada, popular, propera, senzilla, sociable... Compromesa amb els problemes polítics i socials del país. Tenia vinculació amb moltes entitats, algunes de les quals presidia: Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Ateneu Barcelonès, Institut d'Estudis Catalans, Palestra, Pen Club de Catalunya, Unió Catalana de Federacions Esportives, Universitat Autònoma de Barcelona (l'actual UB)...

Era un enamorat de les llengües: parlava anglès, castellà, català, francès i italià. I tenia coneixements de grec clàssic, llatí, alemany, noruec, romanès, rus... Practicava esports: la natació, la pilota basca, el tennis... Li agradava molt fer sortides i excursions. I la música, de manera especial, Wagner.

L'Any Fabra ha servit per projectar l'obra gegantina del gramàtic i del lexicògraf, certament, però també, i això és el que volem destacar en aquest escrit, per treure'l de l'acadèmia i dels despatxos i per donar a conèixer molt més la figura i la qualitat humana; el compromís cívic i la condició polifacètica d'un home providencial.