Els índexs i les estadístiques no acostumen a recollir el grau de bones persones d'un país, perquè segurament no hi ha països amb més bona gent que d'altres. Però és cert que en el cas de Catalunya, si comptabilitzéssim la quantitat de voluntariat que existeix -i que es manifesta intensament a l'entorn del Nadal-, en el cas d'haver de posar-nos nota com a poble, sortiria un notable alt. La llista comença per la Marató de TV3, segueix pels donants de sang o pels 25.000 voluntaris del Gran Recapte i continua amb tota aquella gent que manté vives les tradicions de manera voluntària ja sigui en els pessebres vivents, les quines, els pastorets, les cantades de Nadal o les cavalcades de reis.

Només aquest tarannà de dedicar temps al servei dels altres o al servei de la cultura permet explicar que també siguem capaços d'ajuntar voluntàriament dos milions de persones per reclamar democràcia, xifres que mai s'han vist a cap altre país d'Europa. Segurament, la participació i el voluntariat formen part intrínseca del nostre tarannà com a poble i això explica que moltes de les polítiques socials que haurien de dur a terme les administracions publiques hagin estat substituïdes per milers de persones que, desinteressadament, cobreixen espais assistencials.

Pot semblar una visió excessivament idíl·lica i influenciada per l'esperit nadalenc que ens envaeix aquests dies, i segurament, sumem infinitat de defectes que ens caracteritzen també com a societat, però ja tindrem temps i molts altres mesos al llarg de l'any per posar de relleu l'autocrítica, que si fa no fa és una altra de les característiques que ens acompanyen com a catalans. Ara toca pensar en positiu i visualitzar, encara que ningú més ho faci, que som un poble que sap remar voluntàriament quan toca fer-ho.

Per desgràcia, hi ha massa veus que en els darrers temps i amb total impunitat s'han entestat a pintar-nos com allò que segur que no som. No saben que en realitat som uns somiatruites.