Si bé ens podríem posar d'acord que l'any 2017 és insuperable a nivell d'intensitat política, també concidiríem que déu-n'hi-do el que ha donat de si el 2018. De fet, és una continuïtat del 2017, una seqüela en tota regla.

Vam començar l'any amb els resultats del 21 de desembre sobre la taula. Un nou tauler polític sortit de la major participació electoral de la història en unes eleccions al Parlament de Catalunya. A partir d'aquelles eleccions, sembla com si tot s'estigués ajustant al llarg d'aquest any.

Si haguéssim de descriure el que ha passat políticament aquest 2018, podríem dir que ha estat l'any de la «ressaca» del Procés. No s'entenen els esdeveniments de l'any en curs que estem deixant enrere sense el punt determinant que va representar la tardor del 2017 després d'anys de procés independentista. Aquella tardor marcarà la política catalana durant molts anys. El 2017 va ser el punt culminant i el 2018 la digestió del que va suposar l'1 d'octubre, el 27 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. I com totes les ressaques, en aquest 2018 estem veient les conseqüències polítiques dels fets del 2017. A nivell polític, no es pot entendre el 2018 sense el 2017. Segurament, tampoc s'entendrà el 2019 sense el 2017.

En aquest any han passat moltes coses. La reedició d'un govern independentista després del 155, l'arribada a la presidència de la Generalitat d'algú que no estava previst, un any sencer en presó preventiva o a l'estranger per a molts líders polítics. Però la sacsejada del 2017 també ha tingut consequències importants a nivell estatal: des de la primera moció de censura amb èxit al Congrés dels Diputats des de la recuperació de la democràcia a l'aparició de forma contundent per primera vegada d'una força d'extrema dreta a Espanya des de la fi del franquisme. Tot això passant per la retirada del líder del Partit Popular, l'únic que quedava des de l'inici de la crisi, l'arribada del president del govern amb menys diputats de la història recent parlamentària o la caiguda del socialisme del poder a Andalusia després de gairebé quaranta anys al govern.

Déu-n'hi-do per aquest any de «ressaca». Ha suposat un abans i un després al llarg cicle político-electoral que va néixer a la segona dècada del s. XXI.

Ha estat un any important però on, sobretot, s'han vist les conseqüències dels anys precedents i, especialment, de la tardor del 2017. Tot sembla indicar que el 2019 serà un any diferent. Un any d'inici del nou cicle polític que marcarà el devenir de la propera dècada.

Al llarg d'aquest any veurem com queda el nou mapa polític i qui té el vent de cara al llarg del cicle que comença.

Tot començarà amb el judici al procés que tindrà sens dubte unes consequències importants al mapa polític català. Des de l'inici. És evident que el «momentum» serà una sentència que s'hauria de produir a finals d'aquest any, i sobretot, el sentit d'aquesta, però el fet que tot el judici sigui retransmés en directe marcarà la política catalana al llarg d'aquest any que començarem d'aquí a tres dies.

Després vindran les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26 de maig. Unes eleccions que seran molt més importants del què ara ens semblen. No només per què es renovarà el poder de tots els municipis i la majoria d'autonomies, sinó sobretot perquè seran les primeres eleccions d'àmbit nacional després de la moció de censura i veurem si aquesta és premiada o castigada per l'electorat. Segons quin sigui el resultat, segurament es pot finalitzar la legislatura aquest mateix 2019.

A nivell català, també tindrà molta importància el nou repartiment local. Sobretot, a Barcelona. I també veure qui pren avantatge en aquest empat sobiranista que sembla que no tingui final.

En l'àmbit europeu, aquestes eleccions poden ser també un pas més enrere en el camí de la construcció d'una veritable Unió Europea. Sobretot, si tal com sembla, els partits d'extrema dreta creixen amb força i redueixen el pes dels partidaris de la unió.

Les eleccions europees sovint ens semblen de tercer nivell però el que és cert és que són la clau per el futur d'Europa i pel nostre devenir individual. El pes de l'extrema dreta ja es nota en diferents governs de la Unió i això tindrà conseqüències en la comissió europea. Si a més, l'antieuropeisme fos determinant en aquestes properes eleccions, el futur en comú està més en risc que mai. Veurem fins a quin punt la irresponsabilitat dels ciutadans europeus es torna a confirmar.

Amb tot això, s'intuirà un nou mapa polític tant a Catalunya com a Espanya que no serà del tot evident però que es deixarà entreveure. Només es podrà evidenciar si s'avancen eleccions generals o catalanes al llarg d'aquest 2019. No crec que ningú posi la mà al foc sobre si n'hi haurà o no. Tot està molt obert i la influència dels resultats del maig serà clau. Ens esperen uns mesos intensos, políticament parlant. Un cop més. Ens hi haurem d'anar acostumant.