El Diccionari defineix «ressaca», en sentit figurat, no mariner, com a «Pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d'alcohol o d'una altra droga». Hi ha altres expressions populars per referir-s'hi; per exemple, al Pla de l'Estany es diu portar una boina. També era corrent parlar d'una «caparrassa», mot que quasi es deu haver perdut... I si teniu algun amic sudamericà, segurament us dirà que té una «cruda».

La tradició ens proposa diversos remeis per suprimir o alleugerir aquesta situació molesta, normalment basats en la ingesta de més alcohol, com és ara el Bloody Mary, un Fernet Branca, una cervesa freda o algun licor llatinoamericà. Però els metges us diran que això és completament fals, el que fa és retardar els efectes de la ressaca. Igualment no recomanen veure cafè, ni coles, etc. i sí, en canvi, tota mena d'infusions -de gingebre, maria lluïsa, tarongina, menta, card marià, pixallits etc. Els efectes de la ressaca depenen de l'edat -quan som més grans metabolitzem pitjor l'alcohol-, del gènere, dels aliments que hàgim pres abans de la ingesta (es recomanen olis, làctic, etc.) i, naturalment, de la quantitat d'alcohol que hàgim begut i del seu tipus.

Les begudes que donen una pitjor ressaca, segons els experts, són, per aquest ordre, el brandi o conyac, els vins negres i el rom. La relació, segons diferents estudis, es completaria amb whisky, vi blanc, ginebra i vodka. La raó que explica aquesta «llista negra» de la ressaca és la presència en totes aquestes begudes d'una sèrie de substàncies «verinoses» que es generen en descompondre altres compostos que estan indefectiblement presents en l'alcohol, especialment el metanol, la histamina, l'acetaldehid i diversos polifenols, que són en realitat, aquests últims micronutrients amb activitat antioxidant.

El vi negre, molt més que el blanc, ha demostrat en multitud d'investigacions les seves bondats tant com antioxidant, és a dir, com a escut per frenar l'envelliment, com a vasodilatador. Begut amb moderació -i aquest matís és important- se sap que és cardiosaludable, perquè la pell del raïm conté resveratrol, que augmenta el colesterol «bo» (HDL) i protegeix contra la formació de trombes. Evita, per tant, infarts, ictus i trombosi.

Altrament, els metges desaconsellen la presa d'analgèsics per anar a dormir per evitar la ressaca del dia després (com ara aspirina, paracetamol, etc.). Descansar sí, una bona opció.

Els vins i alcohols de millor qualitat resulten més saludables, perquè són més naturals i, per tant, en el seu procés d'elaboració han estat exposats a menys productes químics. Ara bé, la mesura sana del vi, en persones acostumades a beure'l, és d'un màxim de dues copes al dia, amb els àpats per als homes i una per a les dones. Aquesta diferent mesura obeeix d'una banda al menor pes d'elles i per una altra al fet que el seu organisme metabolitza pitjor l'alcohol. Per raons de salut, s'hauria d'evitar tota beguda amb una graduació de més de 14 graus, la màxima recomanada per al vi. Ara bé, ja sabem que això és impossible, i jo em compto entre els que no ens podem resistir a una copa o més de calvados, grappa, pálinka, pera Williams i fins i tot un bon malta. Això sí, de tant en tant.