Crec que si tot el programa polític de la dreta liberal o iliberal europea consisteix a aplicar noves restriccions a la llibertat i als salaris, recomanar escassetat i austeritat i, en una paraula, sembrar la por i la incertesa, li aplanaran el camí al feixisme 2.0, un feixisme que maneja el manicomi digital i sempre es mostra pel costat afavoridor.
Comprenc que això no els preocupi: ells tenen el cul ben assegut, els espera un futur de sous vitalicis i consells d'administració, però hauríem de fer alguna cosa. Des del 2002 -fa gairebé vint anys- que França (i amb aquest país la resta del món) repeteix el mateix esquema: guanya la primera volta Le Pen (al principi contra Jacques Chirac i, al final, contra Emmanuel Macron) i en la segona volta el bloc liberal es compacta amb l'èpica antifeixista (la unitat que pregona Carles Puigdemont també és d'aquest tenor, però amb la «nació» com a excusa). La primera vegada (amb Chirac) va tenir la seva gràcia; l'última amb Susi Díaz, ja no: la gent no va votar per cansament i no la va votar, a la Susi, per pesada.
En política no hi ha moviments innocus (no n'hi ha ni al parxís) i sempre es compleix el Sagrat Principi del Verí: si és innocu, no és medicina; si és medicina, no és innocu. De fet va ser suficient la sortida de Barack Obama de la presidència d'Estats Units perquè es decretés esport nacional el tir al negre. Els policies tiradors solen dir que van creure que portaven una arma, però un cop vaig veure una pel·lícula porno a Rhode Island i hi havia un negre a les primeres files que removia alguna cosa, però miop com soc mai ho vaig confondre amb una pistola. Després va arribar la llesta Hillary Clinton sense cap altre programa que la seva pròpia «llestesa» i la gent va votar al friki, amb qui es diverteix i somia amb expulsar culs mexicans.
El que quedi de l'Europa social farà bé de revisar velles actes: allà ve explicat perquè si no, el neofeixisme farà el seu camí perquè és més fàcil defensar un deliri que una idea, lamentar que actuar, consolar-se que criticar-se i culpar els immigrants, els jueus o els moros del mal cap dels cristians.
