L'cusació falsa és el pitjor dels crims, perquè impedeix perseguir tots els altres. Per exemple, es culpa als polítics d'immediatesa o mirada de curt termini, quan el perill més urgent és el pes creixent del futur. Les eleccions andaluses eren un aperitiu de les generals, preocupa el futur del planeta, de la Constitució, de la monarquia. L'actualitat es consumeix a tal velocitat que per força ha d'envair camps limítrofs. Tot i que s'entestin els nostàlgics, el passat de les efemèrides efímeres és avorrit, llevat que es reinterpreti futurista a Joc de Trons. Per tant, allò que passarà ha substituït a allò que passa.

El treball és només un passaport cap a la jubilació, la política es reinterpreta en companyia asseguradora centrada en estimar i rescabalar de riscos no materialitzats. Per Nadal es planegen les properes vacances d'estiu, i viceversa. El grau summe d'intel·ligència remet a la prospectiva, tot i que l'única evidència de la història de la humanitat és que cap humà va saber predir el futur. El ciberprofeta William Gibson no es referia estrictament a aquesta invasió de la realitat a l'avançar que «el futur ja és aquí, només que està desigualment repartit». Una cita guanya en valor quan pot aplicar-se a un àmbit inesperat.

L'economia està en desús. En comptes de preguntar-se pel nivell de riquesa, el ciutadà del XXI avançat es preocuparà pel futur disponible. No en la quantitat que mesura el rellotge, sinó en la intensitat de futur al seu abast. Circulen ja algunes estimacions. Segons el patró d'Uber, el naixement al centre de la ciutat o a l'extraradi determina la sort futura amb més força que criteris d'ordre materialista. Mentre els xacals exploten allò que encara no ha succeït, aquesta fugida perpètua ha deixat un gran espai lliure. Es diu present, de vegades avui. No es deixa atrapar, però pots gaudir-ne si et relaxes.