Hi ha un punt en què la societat pren consciència de la percepció innata o cultural que hereta de molts temes i, en conseqüència, de retruc, se'n desfà i passa a exigir una mirada específica, rigorosa i justa que en determinin un millor tractament. D'això se'n diu avançar, madurar socialment, abandonar el primitivisme i abraçar la modernitat, i es tradueix en un seguit de fases que solen produir-se i superar-se cíclicament, no exemptes de certa controvèrsia. El bullying, l'assetjament sexual, la violència de gènere... són alguns d'aquests temes que, tot i no estar encara del tot superats, sí que podem dir almenys que estan work in progress. El maltractament animal és un altre d'aquests temes que, també durant l'última dècada, i gràcies a internet i les xarxes socials, ha experimentat un canvi quant a sensibilització i reivindicacions. I sort. Si partim del fet que la llei de protecció animal castiga amb multes lleus els culpables del delicte exposat i que, només en comptadíssimes ocasions, se'ls acaba aplicant penes de presó, és fàcil d'entendre que aquesta llei és una presa de pèl. L'últim i indignant episodi ha estat la mort de la Sota, la gossa d'un indigent quan aquest era desallotjat pels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Molts trigarem a oblidar les imatges de l'animal movent la cua, segurament sense entendre massa res, abans d'expirar fruit del tret que un suposat agent de l'ordre li havia disparat al cap per, segons les seves paraules, evitar que el mossegués. Encara avui la institució es defensa de les crítiques acusant l'indigent d'incitar la gossa a atacar. En el supòsit que això hagués estat així, que vist l'animal ja és molt imaginar, s'ha de ser un autèntic sapastre per disparar-li al cap com a única mesura de contenció. Ho sento, és que he vist justificacions molt més elaborades als Teletubbies. Fins i tot els més petits saben que quan s'increpa l'amo d'un gos, pel motiu que sigui, lícit o no, l'animal, territorial i lleial per naturalesa, actua a la defensiva i que per tant cal actuar sempre amb intel·ligència i mesura per controlar la situació. Però clar, l'agent en qüestió no només no sabia això sinó que a més -Oh, sorpresa!- estava plenament capacitat per fer ús d'una pistola. D'intel·ligència millor ni parlar-ne. I aquí pau i després glòria.

La pena màxima que normalment se li aplica al responsable de la mort d'un animal, segons la llei de protecció animal que ho regula, fa riure. Com de riure en va fer també la reacció de l'Ajuntament anunciant, amb una empatia desbordant, que el cas s'investigaria a fons. A saber. Veient com els agrada als seus inquilins l'extrema correcció política amb els temes de justícia social que sí els interessen, només els va faltar dir que aquí tampoc n'hi havia per tant, que només era un animal. Doncs sí, aquest és el problema que encara tenim tots com a societat: que la Sota només era un animal.