Caça i toros van alimentar electoralment Vox a Andalusia. Deixem de sorprendre'ns de la ultraliberal nord-americana Sara Palin que va promoure la caça de llops des d'avionetes i del lobby de l'Associació Nacional del Rifle. La cinegètica i la tauromàquia d'esquerres discrepen d'aquest podemisme desarmat i animalista de pensament disney-lennonista.
Res és nou. «Doneu-me el suport a un punt i polaritzaré el món», hauria dit Arquímedes de Siracusa si, en comptes d'haver aplicat la seva intel·ligència a la mecànica, hagués dedicat la seva maldat a la política. El prohibicionisme de l'esquerra correcta irrita persones que, quan els toques l'escopeta o l'estoc, abandonen qualsevol punt de vista del món que no sigui el punt de mira i de qualsevol perspectiva que no sigui la de la bola a la creu. Vaspaña!
Per a les eleccions generals haurem arribat a la batalla del vi espanyol contra la cervesa podemita. Aquesta canya, per ben tirada que estigui a Madrid, per molt fresqueta que talli la calor d'Andalusia, no fa més que desplaçar un brou arrelat en terra pàtria calcària, rajat de velles vinyes al sol d'Espanya. El «vi espanyol» rematava actes amb gales militars en temps en què l'estímul gustatiu hagués estat oferir vi francès, però això, senyora, no va tenir a veure tant amb el vi com amb la pàtria.
Els productors de vi i de cervesa s'enfronten a les enquestes de consum alcohòlic. El discurs de la cervesa és el de l'amistat i l'alegria contra la derrota quotidiana i el del vi l'identifiquem més amb la família i la celebració dels èxits domèstics.
La cervesa i el vi portaran la seva lluita de les barres, taules i enquestes a les urnes per quedar-se Espanya, contra l'independentisme de cava, sidra i licors.
