02 de gener de 2019
02.01.2019
Diari de Girona

Apocalipsi Brexit

01.01.2019 | 22:29
Apocalipsi Brexit

Theresa May ha decidit espantar els britànics amb la insinuació que l'Apocalipsi és a la cantonada si la Cambra dels Comuns no aprova l'acord de sortida de la Unió Europea en la votació que s'ha de celebrar la setmana que ve. Ja s'hauria d'haver dut a terme, però May la va ajornar davant la fonamentada sospita que la perdria. I ara continua sense tenir les certeses necessàries. Per això ha optat per la via de la intimidació col·lectiva: si els parlamentaris rebutgen l'acord tal com està redactat, l'alternativa consisteix a sortir sense amortidors en forma de període transitori ni coixins en forma de dret a pròrroga. És a dir, que el 29 de març vinent el Regne Unit quedarà fora de la Unió Europea de la nit al dia, i passarà de ser part d'un gran mercat sense duanes ni aranzels a ser un país tercer, amb barreres per a l'exportació i la importació i sense ni tan sols un tractat comercial preferent a l'estil de països com Turquia.

Per demostrar que aquest horitzó és catastròfic, el ministre de Defensa ha anunciat que posarà 3.500 soldats «en alerta», disposats a col·laborar amb altres ministeris per fer front al que pugui passar a partir de les 11 de la nit (hora britànica) del 29 de març. Coses com ara haver d'organitzar llargues cues a les fronteres. Però els plans de contingència que prepara el Govern May també inclouen instruccions a les empreses: es calcula que vuit mil se'n veuran afectades de forma directa, i moltes més de forma indirecta. Excepte si Londres decideix que les mercaderies comunitàries poden entrar sense control ni aranzels encara que no succeeixi el mateix en direcció contrària, i tanta generositat seria suïcida, les cues estan garantides a les duanes dels ports, i l'administració ja ha posat la por al cos dels súbdits de sa majestat amb la possible escassetat de certs aliments i, encara pitjor, medicaments, durant un període indeterminat. Costa de creure que un país com el Regne Unit no ho tingui tot a punt per a una eventualitat previsible des de fa dos anys i mig. Més aviat cal pensar que l'executiu té ganes d'espantar la gent per tal que aquesta pressioni els seus diputats a favor de l'acord. Cal recordar que en el seu sistema electoral, cada districte elegeix un sol diputat, el «seu» diputat, i els votants ho tenen més fàcil que nosaltres per pressionar-lo.

Però això de fer por no és cap invent de Theresa May. Fa dies que l'entorn socialista avisa de la fi del món ( Casado amb Rivera i Vox) si ERC i PDeCAT no voten els pressupostos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook