02 de gener de 2019
02.01.2019
Diari de Girona

Bones notícies

01.01.2019 | 22:29
Bones notícies

Aquests dies el cos em demana deixar de banda les notícies dolentes –que són moltes i fan molt soroll– per concentrar-me en les coses bones que passen. I confesso que no és fàcil perquè n'hi ha poques o, millor, són poques en comparació amb els disgustos que ens porta l'actualitat diària. Però n'hi ha algunes.

La més propera i entranyable és la que arriba des de l'hospital Parc Taulí de Sabadell, on han tingut la feliç idea de calmar l'ansietat i l'estrès dels nens que han de ser operats posant a la seva disposició un flamant Audi blau descapotable (no sé si de pedals o amb piles) amb el qual els nens recorren el passadís que els porta al quiròfan. La televisió mostrava una nena de quatre anys al volant i amb cara d'entre felicitat i orgull, mentre metges i infermeres flanquejaven el corredor animant-la i aplaudint. Millor que els ansiolítics i molt més sa. Em va semblar una magnífica idea que em va recordar aquests pallassos que el meu amic Miquel Borràs porta als hospitals de Mallorca per distreure i alegrar les criatures allà internades, incapaços de comprendre els durs tractaments que han de suportar. Confesso que el somriure de la nena al volant se m'ha quedat gravada en feliç contrast amb altres fotos terribles de nens iemenites famèlics que també aquests dies difonien els mitjans de comunicació.

Bona notícia ha estat també la signatura el desembre a Marràqueix del Pacte Mundial per a una Migració Segura, Ordenada i Regular, una iniciativa de les Nacions Unides per aconseguir enfocaments comuns i respostes coordinades per a un problema que ens desborda, que anirà a més a la vista de les tendències demogràfiques (2.000 milions més d'éssers humans en el món en els propers trenta anys i d'ells, 1.300 milions a l'Àfrica), i que per separat no aconseguirem resoldre. És un assumpte global que exigeix una resposta col·lectiva i per això és positiu que 150 països hagin rubricat el pacte, que hagués estat encara millor si ho haguessin signat també Estats Units, Austràlia, Xile, Israel i altres països d'Europa central que han tancat les fronteres amb pany i clau enfront dels refugiats. I això tot i que no és vinculant, ja que es limita a recollir directrius generals (protegir els nens, evitar detencions arbitràries, donar atenció sanitària als immigrants, respectar els drets humans...) i a més reconeix la sobirania nacional per regular en darrer terme el problema migratori. No és només que la immigració «porta prosperitat» com ha dit Angela Merkel, el país de la qual acollirà un altre milió d'immigrants, sinó que la necessitarem per mantenir en xifres estables una població europea afectada per minvants taxes de natalitat (1,3 fills per dona a Espanya).

I també al desembre s'ha reunit a Katowice, Polònia, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, coneguda com a COP-24, en què han participat gairebé 200 països i que ha estat positiva si més no perquè no ha fracassat, com es temia que pogués succeir. Gràcies a això s'ha mantingut viu l'Acord de París (COP-21) que ha d'entrar en vigor el 2020 i substituir el Protocol de Kyoto de 2005 amb l'objectiu d'evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi més de dos graus d'aquí a fi de segle perquè al pas que anem pujarà tres o més i això tindrà gravíssims efectes sobre les vides dels nostres nets. Els seus resultats han estat modestos tot i que s'han aprovat estàndards comuns per mesurar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per avaluar els resultats de les polítiques en curs. També es demana que els països facin grans esforços per disminuir les emissions abans de la propera reunió el 2020. El llenguatge ha estat prou vague com perquè fins als mateixos Estats Units donessin suport al comunicat final tot i que Trump segueixi insistint a retirar-se de l'acord de París tan aviat com pugui (el 2020) perquè no creu que el canvi climàtic sigui obra humana. Als Estats Units hi ha gent que continua defensant el «creacionisme» (Adam i Eva) enfront de Darwin i la Teoria de l'Evolució. I és que, com deia Rafael «El Gallo» quan li van dir que José Ortega y Gasset era un filòsof: « Ozú, hay gente pa tó». Però a Katowice, per pressió d'alguns països no es va aconseguir endossar un informe de les Nacions Unides que demanava accions «urgents i sense precedents» retallant en l'ús de combustibles fòssils, i tampoc s'han assumit compromisos ferms per ajudar amb diners en efectiu els països més pobres que tenen dificultats per combatre les seves emissions de CO2. I com les decisions s'han de prendre per unanimitat, el Brasil ha impedit adoptar mecanismes de regulació del mercat de carboni. Sembla que Bolsonaro, com Trump, tampoc creu en el canvi climàtic... Com dic, podria haver estat millor però és millor que res.

I també ens han arribat algunes bones notícies d'Europa que ha aconseguit mantenir la seva cohesió interna davant del Brexit (el que no és poc), mentre seguim progressant cap a una política comuna de Defensa o cap a un pressupost comú per a la Zona Euro amb un fons de rescat. Hauria estat millor si també s'haguessin aprovat un fons de garantia de dipòsits i una assegurança d'atur comunitari perquè cal més per fer popular Europa davant els embats populistes. Però com deia el poeta, «es fa camí en caminar»... encara que sigui amb passets curts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit