L'enemic més gran no és el fantasma d'una nova crisi econòmica. O la manca d'unitat dels partits, o la manca de diàleg. O l'existència, de fet, d'una profunda divisió a casa nostra segons l'opció política, i més enllà, sobra la visió de la situació actual. Que és preocupant. Allò més perillós és viure amb por: esperar males notícies a la bústia, en forma de rebuts de serveis que no pots pagar, i sempre s'apugen de preu.
La por al terrorista, real, també és aprofitada per algunes persones amb poder, per aconseguir benefici de la situació. En forma de més poder, o més control social. Els dirigents més cínics aprofiten el dolor dels altres, per treure benefici i fer negoci. A més incertesa econòmica, apareixen propostes estrambòtiques, i falsament senzilles, que, de fer-se reals, ens farien perdre llibertats, i tenir més problemes socials. A casa nostra, qui desitja les llibertats socials i polítiques que tenen a Hongria? O a l'altra banda de l'espectre polític: qui en plenitud de facultats mentals pot desitjar una situació econòmica tan desastrosa i inhumana com la que pateix un país tan ric, i dissortat, com Veneçuela? Saben allò que els extrems es toquen, i l'extrema dreta i l'extrema esquerra, són perillosament semblants?
Més d'un terç dels espanyols es veuen treballant més enllà de l'edat de jubilació. Sigui per la situació econòmica o perquè, ras i curt, ha augmentat l'edat de jubilació. Tenim la por a perdre la feina, i no trobar-ne una altra. En una societat on, sobretot, som consumidors. Deixar de formar part de la roda del consum és, en certa manera, deixar d'existir. Com contrarestem això? Amb la solidaritat. La fraternitat de la trinitat revolucionària francesa sense la qual no existeixen les altres dues. L'espai on ens sentim segurs. Amb la família, amb la mare que t'acull, i el pare que respecta les teves decisions. Amb la teva gent, els teus amics: tot això representa una bombolla de seguretat i confiança. Els fills que et fan aprendre tantes coses. Hi ha el refugi de l'amor madur, que esdevé suport, confidència i consulta. Aquest amor que és el teu dia a dia, la teva ombra, el teu reforç. Molt més que un suport. Si sabem reforçar-nos amb aquests petits oasis de suport, encarem les nostres accions amb més confiança. Saber que existeix un abisme molt negre al nostre costat és conèixer la realitat de les coses. Just quan en el calendari occidental, celebrem la vinguda d'un nadó en un pessebre que modificaria el sistema de valors de tota la societat.
