Amb el canvi d'any no tot puja. També hi ha coses que baixen. Aquest any baixarà la velocitat màxima a algunes carreretes secundàries, que passarà de 100 a 90 quilòmetres per hora. L'objectiu és reduir la mortalitat en aquestes vies, on es concentren la majoria dels accidents. És evident que cal fer alguna cosa davant el repunt de les víctimes per accident de trànsit de l'any passat. Per això resulta difícil no estar d'acord amb totes les iniciatives que sembli que poden ajudar a reduir aquesta xacra. Però sorprèn que els responsables de trànsit argumentin la decisió de rebaixar els límits permesos argumentant que la majoria de morts són a conseqüència de l'excés de velocitat. Els conductors que respectaven l'anterior límit no van ser els culpables d'aquests accidents però seran els que es veuran afectats per la nova mesura. I els que abans el superaven ho continuaran fent diguin el que diguin les autoritats, els senyals que hi ha a la carretera o el sentit comú. El Servei Català de Trànsit reconeixia fa uns mesos que una part molt important dels accidents mortals estaven causats per conductors que no estaven en condicions de circular i durant el cap de setmana. Si tenim tan ben identificat el col·lectiu que genera la situació més gran de risc, perquè no s'actua directament i d'una forma més decidida per corregir-ho? És evident que calen més efectius i fins i tot assumir que no seran actuacions ni fàcils ni populars. Per això un cop més s'ha decidit una mesura que afecta, precisament, als que ja compleixen les normes. Aquests són els mateixos a qui demanen l'entrada o el bitllet mentre que els espavilats se salten les tanques, els mateixos que paguen els seus impostos i es pregunten per què els empaiten a ells i no als veritables defraudadors. I encara hi ha qui es pregunta per què trontolla el sistema?
